Header Ads

SILENCI DE KESKUL, QUARTA PART




Aquest text, quart de la sèrie que he titulat “Silenci de Keskul”, tanca la narració d’aquell somni que us deia que vaig tenir fa pocs dies. Al final del text, podreu accedir a les altres tres parts. 

SILENCI DE KESKUL

Al centre de la cova on havia entrat, per una escletxa que feia la mida justa, hi havia un llibre obert. Més que un llibre, era una mena diari i, a primer cop d’ull, recollia la història dels homes que havia conegut al poblat del mig del desert. Aquelles vivències les havien escrit ells mateixos, potser a mode d’epitafi, qui sap. Aquells homes, una vegada, ho van saber tot i van fer-ho tot. I avui, en canvi, és com si no sabessin ni fessin res. No hi ha res nou a veure, res nou per aprendre.  

Vaig fugir del llibre comprovant que la meva realitat més propera canviava. Ara em sentia enorme, ara petit. Tenia un sol nom o en tenia milers però no recordava aquell que duia a l’entrar a la cova. Era, o ho semblava, un home sol i tots els homes al mateix temps, em sentia lluny i a prop, veia l’interior del meu ésser i tocava amb la punta dels dits els inicis de l’univers. 

Alliberat de tot i de tots, sense preguntes a fer, em vaig notar molt cansat i em vaig posar a dormir. Amb recança, obria els ulls de tant en tant i no veia res. Més tard, unes mans em van tocar, m’acaronaven, m’empenyien, cercaven quelcom obscè en mi. Un xiuxiueig em va bufar l’orella i va omplir aquell lloc. Pel meu cabell, la barba i les ungles, semblava que estigués dormint molts mesos però també podien ser segons o minuts. Va ser el meu últim moment de lucidesa. Després, cents d’idiomes junts, idiomes creats per l’home per necessitat, altres encara sense crear, idiomes d’animals, de plantes, de roques i de coses inerts.  

Em vaig refugiar en la inconsciència i em vaig sentir tan pobre i tan lliure. Vaig seguir dormint, molts mesos o pocs segons, per despertar-me a la barraca del desert, al davant d’aquell home vell, el meu mestre. 

Primera part del conte: AQUÍ
Segona part del conte: AQUÍ
Tercera part del conte: AQUÍ


Amb la tecnologia de Blogger.