12 de novembre 2015



Hi ha capítols històrics tràgics que cal tancar i el Bloody Sunday o Domingo Sangriento és un d’ells. Per als qui no coneixeu la història, els fets van tenir lloc el 30 de gener de 1972 a la ciutat de Derry, Irlanda del Nord, on s’havia convocat una manifestació reclamant la defensa dels drets civils i protestant per l’empresonament sense haver fet cap judici previ de diversos sospitosos, centenars de persones, de pertànyer al IRA. 

A la manifestació hi van assistir més de 15.000 persones. Tenien previst anar fins l’ajuntament però les autoritats els havien prohibit sortir dels barris catòlics que es van omplir de barricades. Van decidir no provocar i van veure que el govern britànic havia enviat a Derry un regiment de paracaigudistes.  I com sempre, un petit grup dels manifestants va decidir trencar la tensa calma del moment llençant pedres contra una de les barricades. Els soldats van respondre amb gas, bales de goma i aigua de pressió. Però al cap d’un moment, les tropes britàniques van sortir de les barricades i van obrir foc contra tota la manifestació. 

Van matar a 14 persones, totes tenien entre 17 i 34 anys, i en van ferir a moltes més. Els soldats van argumentar que primer havien disparat els manifestants però es va comprovar que això era del tot fals. El cas es va arxivar i mai es va donar cap nom de cap culpable, ni cap nom de cap dels soldats del regiment de paracaigudistes que va provocar la massacra. 

Ara, 43 anys després dels fets, es comença a posar remei a la vergonya (AQUÍ). Ian Harrison, responsable de les investigacions, ha fet detenir a un dels presumptes autors de la massacra, un dels paracaigudistes que va ser aquell dia a Derry. Ara té 66 anys i és el primer detingut, el principi de la punta de l’iceberg. Milers d’irlandesos, un poble que ara conviu en pau i sense aquells conflictes, estaran contents per aquesta noticia. I segur que en volen més. Això hauria de ser només el principi. A Derry, cal tancar-hi les ferides del Bloody Sunday.

Acabo compartint un clàssic al voltant d’aquest tema, la cançó que el grup irlandès U2 va fer al seu moment sobre aquesta tragèdia. Adverteixo que les imatges són dures tot i no ser les reals, sinó una recreació basada en la narració dels supervivents d’aquell dia. 


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -