04 d’abril 2012


{comença a ploure...}  
 
Ara que passa un núvol ple per sobre el meu cap i regala sensacions. Ara que cau l'aigua sobre el meu jardí ben net. Ara que s'escorre entre les mans la calma i el silenci, que reposen sense pausa i en converses, que s'enduen mals moments i les coses més adverses. Ara, just ara que respiro transparència i rebo amb alegria cada nit i cada dia. Ara, que és quan plou i riu la tempesta, és quan me'n adono de debò que amb voluntat tot es mou i més quan un s'hi entesta. 

I és fent el pi que un s'imagina que el món li va de cara, que de cul ja t'hi ve algun dia i que mirant les coses al revés és quan et saluda l'harmonia. Ara que riu la tempesta, ara que plou, ara que ho miro diferent és quan puc dir, amb la boca ben oberta, que hi ha un camí per passejar i un cel ben clar on sempre estàs ben desperta. 

{...i segueix plovent}

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -