Header Ads

MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS (2)


El segon acte de la pel·lícula "Més enllà dels núvols" que he vist aquest matí la protagonitzen el John Malkovich i la Sophie Marceau. Ell és escriptor i arriba a un petit poble costaner a la recerca d'idees per un nou guió. Ella és dependenta en una botiga de roba. Pel camí, mentre ell passeja i ella surt de casa per anar a treballar, es creuen i quasi topen però només es freguen lleugerament les seves robes. 

Ella inicia el camí cap a la botiga baixant per uns carrerons estrets i humits. Ell la segueix de lluny. Obren el comerç i ella comença a guarnir l'aparador. Ell arriba i se la queda mirant des de fora. Més tard, acabada la jornada, es retroben sense voler. Ella va al cafè de la plaça i ell està assegut en una de les taules escrivint.
Ella li explica que, sigui el que sigui que tinguin ell en ment, ha de saber que ella va matar al seu pare apunyalant-lo dotze vegades. I feta la confessió li pregunta a ell si es queda o se'n va. I ell tria quedar-se i la segueix fins davant la porta de casa d'ella. 

I aquest és el diàleg que destaco d'aquest segon acte de la pel·lícula:

Ella: Me recuerdas a alguien.
Ell: ¿A quién?
Ella (fa una pausa llarga i de complicitat amb el passat): No estoy segura

Fan l'amor i ell se'n va al matí. S'acomiaden des de la finestra. Ell va vestit i ple d'idees i ella resta nua i buida d'emocions. Hi ha una segona part que cal destacar. Quan ell se'n adona que ja no té res a fer en aquell poble perquè la història d'ella l'ha commocionat molt. I llavors diu:

Le apuñaló 12 veces. Si le hubiese apuñalado dos o tres veces la diferencia entre el hecho y la realidad hubiese sido menor. Pero esa no es la respuesta que estaba buscando. Lo preocupante era algo más.
Sentia como si 12 puñaladas fueran algo mucho más familiar, más doméstico que 2 ó 3. Me sentí irritado y cansado. Y decidí mandar a la mierda la escena del acuchillamiento y en vez de 12 puñaladas decidí que tres eran suficientes. Por prudencia.

Tot aquest segon acte de la pel·lícula és de nou ple de poesia gestual i bellesa visual. Es repeteixen els silencis situats al lloc exacte per incorporar-los com a un dels elements principals del guió.

Demà us explicaré el tercer capítol o acte en una nova entrega en aquest blog. La foto que acompanya el post és de l'escena que us he comentat ara.
Amb la tecnologia de Blogger.