30 d’abril 2012


Qui ens diu que tot dura fins que s’acaba? Qui ens diu que tot s’acaba i té un final? Qui ens garanteix que tots els cicles són cíclics? No hi ha un cicle inacabat? 

Carpe diem emocional en la vida efímera. Aquesta és la meva actitud i no demano que ningú la comparteixi tot i que sé que hi ha algú que també ho fa. Avui som aquí i cal gaudir del moment. Deixar-se emportar, abandonar-se a les emocions i els sentiments, gaudir de l’instant tal i com arriba, renovar-se i ajudar a renovar, aprendre i ajudar a aprendre, donar i rebre. 

Hi ha un no res i existeix el tot. I jo em decanto pel segon perquè el primer, si es dóna el cas, arriba sol. Tot és tot. Tot és estar, ser-hi, viure, mirar, abraçar, besar, acaronar, parlar, xiuxiuejar a cau d’orella les paraules del cor...

Tot és això, tot i res més que tot. Tal i com sona. Uns trens passen i altres finalitzen el trajecte davant teu en una andana on tot és camí amb calma i les pauses esperades però amb la constància de no aturar-se.  Tu ets el viatger i dibuixes la pols que queda enrere a cada pas i l’alè d’aire nou que et permet seguir caminant. 

No és cap poesia. Ni cap reflexió. És el balanç, petit de moment, després de tres dies en calma i la millor companyia esperada després de dos anys sense pauses ni vacances. Ja ho sabia però ho confirmo. Amb ben poc (material) és pot ser molt feliç quan el que més tens és la presencia desitjada.  

Acompanya el post un vídeo que m’han dedicat i que m’encanta. Per cert, mira com són les coses, aquesta cançó no la coneixia. Sempre és bo aprendre. 


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -