Header Ads

EN BLANC


M’han recomanat que deixi la ment en blanc per esvair allò que toca i aconseguir un major control. I el consell venia d’una persona de màxima confiança. Ho he intentat i ho he aconseguit.  Però també m’ha servit per posar humor als sons que, de tant en tant, van trencant el silenci sepulcral que busques. 

Medito la conversa amb un company, abans de marxar cap casa, tot preguntant-me si jo recordava les pel·lícules en blanc i negre del Tarzán que feien fa uns anys a la televisió cada dissabte a la tarda. I em responc interiorment: Si que les recordo. Sempre hi havia un negre que queia pel penya-segat i sempre era el mateix negre i el mateix penya-segat. Li deuria trobar el gustet a això de fer puenting sense corda.

Arribo a casa. He vist un veí imitant Manolo Escobar a la porta d’entrada al bloc. I he pensat: ja el van trobar el carro que li van pispar? 

Un altre veí a la porta de l’ascensor xiulant mi unicornio azul de Silvio Rodríguez. I m’he preguntat: On deuria anar la bestiola que en Silvio havia perdut? I qui el va pintar de blau com un barrufet?

Passen pel meu carrer uns senyors a qui no veig la cara però fan sorolls amb els seus timbals. I penso: Ja veureu ara, indius, quan vingui el General Custer amb el Séptimo de Caballería i us arranqui les cabelleres. Coses de la Setmana Santa. 

Ara si. Em tanco al meu propi interior i deixo la ment en blanc, m’aïllo, marxo i torno, vinc i sóc, penso en la frase: Ara no!. I vaig trobant una calma interna, una pau que experimento com a nova o que no recordo des de fa anys. Em relaxo tant com puc fins que sona l’alarma del mòbil dient-me que he marxar de nou. Són les set de la tarda. He estat fora del meu hàbitat normal tres horetes ben bones. 

He dit adéu a unes sensacions i un fins ara a unes altres. N’hi ha un parell que encara es mantenen i a les que no vull dir que no.  Però són bones. Me les guardo amb calma, torno a caminar en direcció al carrer però sé que ho faig de manera diferent, més renovat, més precís, més lliure de pesos que m’incomodaven i més ple de sensacions que m’eren, i ho són, més que agradables. 

Acompanya l'escrit una imatge que defineix el meu estat aconseguit durant un cert temps. 
Amb la tecnologia de Blogger.