EL COTXER DE DAMASC
Hi ha a Damasc un cotxer que coneix molts contes i que té la virtut de
deixar bocabadats a aquells que se l'escolten quan els explica (que acostuma a
ser en les parades i fondes que fa pel camí amb els seus viatgers). I un dia,
fruit d'un estrany encanteri, el cotxer es queda mut. Només el poden salvar set
històries que li explicaran al llarg dels següents set dies els seus set
millors amics. I una d'elles el pot tornar a la normalitat.
Interessant oi? Doncs és l'argument d'un llibre que acabo de rellegir-me i
que vaig devorar per primera vegada ara fa uns deu o dotze anys. Es tracta de "Narradores
de la noche" de Rafik Schami. M'agrada molt la literatura dels escriptors
àrabs i tinc entre els meus predilectes al gran Naguib Mahfuz i al propi
Schami. Tornant al llibre que he tingut el plaer de tornar a assaborir, explica
una història senzilla i certament màgica però que, com moltes de les obres dels
dos escriptors que us he citat, amaguen un missatge ben clar.
L'ambientació que aconsegueix l'autor en aquest llibre, explicant l'entorn
i els hàbits de vida d'aquella època amb uns personatges certament especials,
ja és motiu suficient per endinsar-se a les seves pàgines que, per cert, et
captiven fins al final.
La foto la vaig
fer al cafè Al Fisawi d'El Caire, el local on el Premi Nobel de Literatura Mahfuz
feia cada dia el seu te. El protagonista, que em recorda molt al cotxer que
imagino llegint el llibre, també era mut.
Ara ja sé perquè la vaig fer. (es pot ampliar clicant a sobre)
Comentaris