20 d’abril 2012


L'hàbit de dur a sobre una llibreta i un bolígraf té els seus avantatges per als escriptors. Quan arriba el moment d'anotar allò que et passa pel cap aquests avantatges es dupliquen i si a més et regalen música mentre tens la necessitat d'escriure, el moment esdevé ideal. 

Ahir al vespre, tot escoltant al Pau Terol (piano), al Gerard Marsal (saxo) i al Fernando García (bateria) mentre tancaven l'acte de presentació del llibre del Jaume Juan Magrinyà a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus (ja us en parlaré amb temps quan tingui imatges) vaig escriure el text que avui comparteixo amb vosaltres.

ACURRÚCATE

Resbálame en los ojos, lee mis pupilas, ensaya en mis parpados, bórdame el presente, huye en mi camino, báñate en mis silencios y múdate a las calmas donde solo existimos tu y yo. 

¿Nos encerramos en el cuerpo? Acurrúcate en mi alma

Al regal de les paraules hi afegeixo el dels sons. De les escenes de la pel·lícula "Il postino" aquesta té una emotivitat especial perquè inclou bellesa, innocència i senzillesa en un gest que moltes persones no fan i que és tan simple com escoltar els sons que ens envolten. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -