DIARI D’ALTAMURA (6): AMISTAT, AMICIZIA, “A”
Aquesta part del
diari la dedico a parlar del concepte d’amistat que en italià s’escriu amicizia.
En ambdós casos, amb una “A” ben grossa perquè a Altamura he conegut a moltes
persones que m’han acollit amb els braços ben oberts des del principi, a
persones amb qui he connectat des del primer moment, a éssers humans que ja
formen part del meu dia a dia. I tots, curiosament, tenen la lletra A.
Antonio
Pellegrino “Il Puro” és una d’aquelles persones senzilles i properes amb qui
saps que t’hi portaràs bé. És un tros de pa, una ànima neta i plena de la
voluntat d’ajudar sempre als altres en tot. Em recordo al seu costat en tantes
i tantes estones...
Angelo Coscia és
un altre exemple de persona que es dóna als altres i a la causa social.
Treballa amb nens i nenes apropant-los el seu teatret, el Teatro de Din Don. I
escriu poesia, narrativa i faules d’aquelles que captiven i sempre deixen
missatge.
Alessandra
Angelucci, una jove poetessa que dedica a la seva vida a l’art, perquè treballa
de critica d’art, i que transmet calma i confiança amb qui parla. La recordo
presentant les seves poesies abans que em toqués sortir a mi a llegir les
meves. I li agraeixo que em presentés dient els meus dos cognoms a la
perfecció, sense errades.
Giovanni Amoruso
és una altra persona que arriba al fons de l’essència dels altres, que et
colpeix per la forma de veure la vida, d’escriure-la, per la capacitat de concreció en un món complexe com el que tenim davant dels nostres ulls. I un molt bon poeta que aviat tindrà el seu llibre publicat.
Tinc també un
moment guardat a la retina amb la TinA Bi. Em va sorprendre regalant-me un
petit cadenat (candau) amb un cor dibuixat al centre i dues claus. Va ser un
regal molt especial d’una persona que ja em va captivar quan la veia per Facebook
i que em va acabar d’embadalir en persona. La foto d'aquest escrit és la meva mà i el seu regal.
I hi ha tantes altres persones especials d’aquests
dies, que per cert contenen la A, que no vull deixar-me a ningú: Chiara, Angela,
Giovanna, Pasqua, Rosa, Barbara, Carmela, Max, Tiziana, Mimma, Claudia,
Cristina, Agnese, Raffaele, Vito Dilena, Simone Gambacorta, Paolo Moramarco...
Ep! Em deixo tres
noms pel següent escrit. Consti que ho sé, que ho tinc clar. I avui acabo amb
una poesia de l’Alessandra que he traduït per aquesta ocasió.
La seva poesia és
compromesa, directa i neta. Les paraules de l’Alessandra dibuixen, sense cap
mena de dubte, aquells conceptes que més li preocupen però també són un crit
per aconseguir l’espai que ella desitja i per apartar els tabús i les pors que,
a tots, se’ns generen per aquest camí anomenat vida.
AIGUA (ACQUA)
Sobre els meus
foscos cabells
ha tingut final
l’estació de la
pluja
mentre l’última
gota
baixava beneïda
L’olor especiat
de la terra
africana
s’unia a l’aroma
del pa esquerdat
Vaig aturar
aquell moment
com un plec sobre
el foli
Aquell dia vaig
confiar a la terra
el nom
d’un fill encara
per néixer.
Alessandra Angelucci
Comentaris