Header Ads

DIARI D’ALTAMURA (6): AMISTAT, AMICIZIA, “A”



Aquesta part del diari la dedico a parlar del concepte d’amistat que en italià s’escriu amicizia. En ambdós casos, amb una “A” ben grossa perquè a Altamura he conegut a moltes persones que m’han acollit amb els braços ben oberts des del principi, a persones amb qui he connectat des del primer moment, a éssers humans que ja formen part del meu dia a dia. I tots, curiosament, tenen la lletra A. 

Antonio Pellegrino “Il Puro” és una d’aquelles persones senzilles i properes amb qui saps que t’hi portaràs bé. És un tros de pa, una ànima neta i plena de la voluntat d’ajudar sempre als altres en tot. Em recordo al seu costat en tantes i tantes estones...

Angelo Coscia és un altre exemple de persona que es dóna als altres i a la causa social. Treballa amb nens i nenes apropant-los el seu teatret, el Teatro de Din Don. I escriu poesia, narrativa i faules d’aquelles que captiven i sempre deixen missatge. 

Alessandra Angelucci, una jove poetessa que dedica a la seva vida a l’art, perquè treballa de critica d’art, i que transmet calma i confiança amb qui parla. La recordo presentant les seves poesies abans que em toqués sortir a mi a llegir les meves. I li agraeixo que em presentés dient els meus dos cognoms a la perfecció, sense errades. 

Giovanni Amoruso és una altra persona que arriba al fons de l’essència dels altres, que et colpeix per la forma de veure la vida, d’escriure-la, per la capacitat de concreció en un món complexe com el que tenim davant dels nostres ulls. I un molt bon poeta que aviat tindrà el seu llibre publicat.

Tinc també un moment guardat a la retina amb la TinA Bi. Em va sorprendre regalant-me un petit cadenat (candau) amb un cor dibuixat al centre i dues claus. Va ser un regal molt especial d’una persona que ja em va captivar quan la veia per Facebook i que em va acabar d’embadalir en persona. La foto d'aquest escrit és la meva mà i el seu regal.

I  hi ha tantes altres persones especials d’aquests dies, que per cert contenen la A, que no vull deixar-me a ningú: Chiara, Angela, Giovanna, Pasqua, Rosa, Barbara, Carmela, Max, Tiziana, Mimma, Claudia, Cristina, Agnese, Raffaele, Vito Dilena, Simone Gambacorta, Paolo Moramarco...

Ep! Em deixo tres noms pel següent escrit. Consti que ho sé, que ho tinc clar. I avui acabo amb una poesia de l’Alessandra que he traduït per aquesta ocasió. 

La seva poesia és compromesa, directa i neta. Les paraules de l’Alessandra dibuixen, sense cap mena de dubte, aquells conceptes que més li preocupen però també són un crit per aconseguir l’espai que ella desitja i per apartar els tabús i les pors que, a tots, se’ns generen per aquest camí anomenat vida. 

AIGUA (ACQUA)

Sobre els meus foscos cabells
ha tingut final
l’estació de la pluja
mentre l’última gota
baixava beneïda

L’olor especiat
de la terra africana
s’unia a l’aroma
del pa esquerdat

Vaig aturar aquell moment
com un plec sobre el foli

Aquell dia vaig confiar a la terra
el nom
d’un fill encara per néixer.


Alessandra Angelucci
Amb la tecnologia de Blogger.