09 de juliol 2014



He oblidat tot el que em destorba. El teu passat, les teves pors, el teu oblit, la teva absència. Només recordo el teu retorn i t’escric amb l’ànima nua. 

A la vora del teu silenci hi espero el meu naufragi, i em regalo tots els finals sobre la teva pell. Encara jugo a seguir viu i escric desitjos que no arriben.  

Guaito abismes per caure, ecos perduts, camins que no es creuen. I veus que no et nombren. 

Aquest escrit obre “Decálogo de una herida”, una de les quatre parts en que es divideix el meu proper llibre “Invasión de campo”.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -