ZONA DI DISAGIO, AREA DI NICOLA, SPAZIO DI TUTTI

L’escriptor té, d’origen, la fam per escriure i ferir amb delicadesa al lector, a cops de paraules i la contundència dels pensaments. En aquest joc tan bellament pueril, a l’estil de Dylan Thomas quan va llençar la pilota que mai va caure, hi ha la maduresa de l’emissor i el receptor en la literatura. I és sempre el primer, emissor escriptor, qui tria com fer arribar el missatge. Sovint, allò breu és molt millor si arriba net que no pas si es guarneix i decora.

Els aforismes, gènere literari que jo defenso i practico, són la píndola que necessita cada ésser humà que no es consideri un minus habens. Són aquell alè d’aire que permeten mantenir una qualitat de vida decent. Aquesta medicina, els aforismes, no sempre han es tradueixen en missatges positius per mantenir neta l’ànima. Si qui escriu es dóna, allò que escriu és la pura realitat deixant a banda els efectes secundaris sobre el lector. 

I avui la realitat, feta home i llibre, es diu Nicola Vacca. El meu bon amic Nicola acaba d’anunciar la publicació del seu proper llibre que ha titulat “Zona di disagio” que traduït vol dir “Zona de malestar”. La foto de portada evidencia la separació de l’espai malmès per la netedat i puresa que cerquem en tot moment. L’home vol el blanc però viu envoltat de grisos i sovint sotmès al negre. A l’interior de les persones no hi ha mai colors. 

Com diuen Antonio Castronuovo i Massimiliano Santarossa en el pròleg del llibre, Nicola Vacca és conscient de la toxicitat dels dies i de la realitat que els envolta, no amaga la costura mal cosida de la roba que ens fa caminar cada dia a cop de sentiment i plens somnis i desil·lusions. El Nicola ens diu que “no podem fugir dels límits d’una definició que conté el món sencer”, que “l’estupidesa entra a l’intel·lecte i ningú veu el perill” però també viatja a l’altre costat del riu, al marge de la bonança i la tendresa, de l’amor que permet no sentir fred entre els dos. I ens referma, a l’estil dels pensaments de Frai Bernardino de Villegas, en la tesis que Déu va crear a l’home a la seva imatge i semblança però afegint que “potser per això, acte seguit va crear el mal”.  

Zona di Disagio és una d’aquelles tesis sobre la vida que es fan a estones de cada dia perquè cada dia aprenem quelcom nou de la vida. Es converteix en un assaig vitalista de la realitat que trepitgem i no podem deixar a un costat. Perquè la vitalitat també es nodreix dels mals moments, del caos i la catarsi interior, dels mals endèmics i de les onades fresques que ens inunden per un instant en aquest oceà on fem de barques sense timó. 

El Nicola, escriptor i poeta experimentat, mestre de cerimònies de la seva vida i persona que regala sempre el gest que ens falta, ens sorprendrà en poques setmanes quan es publiqui el seu nou llibre. Zona de malestar, àrea de repòs, espai dels dies.