Header Ads

L’HOME QUE VA SALVAR 669 NENS



El protagonista d’avui té 105 anys. Aquesta gesta ja el faria ser protagonista però és una altra la que l’identifica. El protagonista d’avui es diu Nicholas Winton i va néixer a Londres l’any 1909. Fill d’immigrants alemanys d’origen jueu, va tenir una infància sense ensurts i una maduresa plena d’ells. 

Perquè l’any 1938 un amic seu li va demanar ajuda. Li va proposar col·laborar als camps de refugiats de la Segona Guerra Mundial que hi havia a Praga. I ell, el Nicholas, va accedir. Els camps de refugiats eren plens de moltes persones, la majoria nens d’origen hebreu, que passaven els dies en condicions del tot inhumanes. 

Veient la situació, el Nicholas va crear un pla per treure del país, de la ciutat de Praga, a tants nens jueus com pogués i enviar-los a altres països. Si es quedaven allí, els nens moririen segur.  La comunitat hebrea de la ciutat va saber allò que planejava el Nicholas i en pocs dies va rebre centenars de sol·licituds de pares que li demanaven que salvés als seus fills. 

Va reunir els diners que li feien falta per enviar als nens a altres països i el 14 de març de 1939 va arribar a Londres un avió ple de nens jueus que van ser acollits per famílies angleses voluntàries. Durant els mesos posteriors es van fer set viatges més (tots en tren) fins a Londres. El vuitè tren havia de sortir l’1 de setembre de 1939 i hi viatjaven 250 nens més. Però aquell dia Alemanya va envair Polònia i va tancar les fronteres. El transport amb els nens va desaparèixer i mai més es va saber res d’aquells 250 infants jueus. Es van sumar als més de 15.000 nens que van ser assassinats a Praga i altres ciutats txeques durant la Segona Guerra Mundial. 

Però el Nicholas Winton va aconseguir salvar a 669 nens jueus en aquells vuit viatges fets fins a Londres. I no ho va explicar mai més a ningú fins que l’any 1988, cinquanta anys més tard, la seva dona va trobar un maletí amagat a casa que contenia les fotos del 669 nens amb els seus noms. De manera que ell, el Nicholas, va haver d’explicar a la seva dona tota la història i ella va contactar amb una historiadora que va treure el tema a la llum pública. 

El vídeo que avui acompanya aquest escrit és d’un programa de televisió de 1988 on el van convidar sense avisar-lo que seria el protagonista i sense dir-li de qui estaria acompanyat. La presentadora va treure la llista dels nens i va fer una pregunta al públic assistent. Ja veureu la reacció perquè certament emociona.  El vídeo està subtitulat i és molt curt però intens. 

Al Nicholas Winton, que avui en dia té 105 anys i encara és ple de vida (com demostra la primera foto que acompanya l’escrit i que és d’enguany mateix), només li podem dir Gràcies. Moltes gràcies per haver nascut amb aquesta capacitat i aquest do, amb aquesta grandesa que poques persones tenen. Gràcies en nom dels nens que va salvar i en el de tots aquells altres que du al cor malgrat acabessin patint la mort dels nazis.  

Amb la tecnologia de Blogger.