Header Ads

FRONTERES, PÀTRIES I ASSASSINS



Fa ben poc que el Peter, un noi de Benin que té oberta una botiga d’art africà a la ciutat de Tarragona, m’explicava perquè les fronteres dels països africans són rectes i com afecta aquesta partició que ha trossejat a moltes tribus que vivien tranquil·lament al seu territori i ara, per les particions absurdes, pertanyen a quatre països diferents. 

Amb les seves explicacions, el Peter, que coneix molt bé el seu país i la resta de l’Àfrica, em refermava en la meva convicció de ser apàtrida, de rebutjar les fronteres i de considerar absurd lluitar per un terreny en concret i deixar-s’hi la vida. La primera imatge d’aquest escrit és l’evolució de l’estat de Palestina que fa dècades que és assetjada per Israel. I tot pel control d’un territori, una part de la terra, on s’hi podria conviure en calma sense problemes. 

La duresa de les altres imatges que avui he escollit per acompanyar aquest escrit, fa que estalvií paraules perquè la sensació de molta impotència que se’t queda quan les veus és massa gran. Són també imatges d'Israel i Palestina fetes avui dimecres, al mati. Les podeu ampliar clicant sobre elles. 

Provoquen ràbia, indignació i vergonya de pertànyer a la mateixa raça que els éssers humans que duen a terme aquestes matances o que les permeten.  Això és normal en ple segle XXI? Fins quan hem d’aguantar aquestes salvatjades? Tan poc val una vida humana? 

Per viure així tots plegats més val que arribi un nou sisme global a la terra i faci desaparèixer a tota la nostra raça. No mereixem seguir aquí mentre tinguem a gent que mata i no fem res per evitar-ho. A l’África més tribal, aquella que sempre relacionem amb la fam i les malalties, queden les engrunes d’aquell primitivisme que portava a una major convivència. Definitivament, l’evolució ens va fer mal.
Amb la tecnologia de Blogger.