EN PAPERS, ALS RACONS...


Només trobo recompensa en l’escriptura. I últimament em costa escriure com ho feia abans. Primer perquè cada cop que em planto davant del teclat noto un buit molt gran a la meva esquerra que abans ocupaven el cendrer i la cigarreta encesa consumint-se.  I segon perquè hi ha encara un buit major al meu interior que no acabo de superar. 

Perquè a més de les absències de persones que ja no hi són terrenalment, hi ha també les absències de persones presents, que hi podrien ser però que ara no hi són. I aquestes dolen molt i mai s’acaben d’entendre. Tot plegat fa que ara, com deia, només tingui recompensa en l’escriptura malgrat aquesta sigui escassa. 

Aquest diumenge he estat tot el dia pensant en això que us dic i especialment en una absència. I he anotat en diversos papers, en diferents racons de casa i amb diferents cal·ligrafies, aquestes frases enfocades a un núvol:

Soy mucho de leer tus letras y tropezar con tu tinta.


Hago barcos de las cartas no enviadas y las enseño a navegar.


El olvido siempre empieza cuando ya no importa saber.


No me mata cualquier beso ni me muero en cualquier boca.


La memoria del papel, hace eco en el pecho.


Siempre me llegan los últimos besos, desesperados, arrebatados e intensos, porque están contagiados de la despedida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS