EL RAMAT I LA MUNIÓ



Hi ha l’hàbit de viatjar a racons de món on hi van les masses, que ens venen pels ulls les televisions, les agencies, les pàgines d’Internet. On va la majoria cal anar-hi. Ho marca la tradició. 

I també la comoditat de no haver de cercar altres espais perquè en aquesta fugida temporal, anomenada vacances, el que importa és trencar rutines i no importa un o altre indret mentre ens sigui nou i desconegut.

La primera imatge d’aquest post és la Via Krup, a Capri. Milions de persones visiten cada any aquesta illa que s’agafa amb força a les entranyes del mar per no unir-se a terra ferma, a Nàpols que és allò que li cau més a prop. Si vas a Capri, has de visitar la via Krup, veure les coves subterrànies i dinar a la plaça principal que és un mirador natural cap al blau verd mediterrani. 

La segona imatge és a Irlanda, en una illa que ningú visita i que només trepitgen els qui hi viuen. No hi ha restaurants ni places, no té grutes ni surt als catàlegs de les agencies. I no diré el nom per evitar que ara, per primer cop, alguna persona de fora esdevingui el primer turista d’aquest tros de terra verge a la mirada dels forasters. 

El nexe en comú a les dues fotos és clar. Un ramat que puja i una munió que baixa, la il·lusió del ramat per menjar herba i la de la munió per veure el mar de més a prop. Els dos tenen un objectiu: la supervivència. Hi ha un altre lligam encara entre les dues visions que comparteixo. Però aquest ja el trobareu vosaltres.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS