19 de juny 2013




POST 1 DE 14.
 
Com us havia anunciat, avui que és dia 19 de juny, aquest blog celebra el seu sisè aniversari. Mantenir un espai com aquest obert, no és fàcil però tampoc es fa massa complicat perquè tenir a gent fidel que et segueix, que entra cada dia una estona per llegir-te, és tot un regal. 

No faré cap anàlisi amb xifres del què ha estat i és aquest espai. Em quedo amb els més de 5.000 comentaris publicats, i que sempre he respost, o amb el fet que hagin entrat a visitar-nos persones de més de 140 països, el traductor de Google sempre ha ajudat, sumant les més de 121.000 visites rebudes fins ara. 

I també em quedo amb una frase d’una persona que, comparant els blocs amb l’argot mariner, va dir: un blog quan neix és un bot amb els rems i hem de remar cada dia. I la gent va pujant al bot si remes sense parar i en aquest punt l’embarcació s’amplia i passa a ser un petit veler. I del veler es passa a un nou vaixell que, amb el temps i si hi ha tripulació suficient, esdevé un creuer de luxe o un transatlàntic de la informació. 

No sé en quin punt hem arribat, quin vaixell hi ha ara sobre els meus peus, però tinc clar que és gran, molt gran. Gràcies a tots i a totes!

Als qui sou fidels des del primer dia, als qui entren cada dia pel fet de tafanejar preocupats per saber què dic, als qui fa poc que heu entrat i us heu quedat, als qui vareu entrar i no heu tornat més o heu entrat menys sovint. No importa el motiu ni el temps que us hi passeu. Hi sou i això suma. I tot el que suma és bo. 

Havia promès un dia especial per als amants de les lletres i així serà. A partir d’ara, amb aquest escrit de benvinguda, s’inicia la publicació d’un text cada hora, fins les dotze de la nit, i que us tindrà a vosaltres com a protagonistes. Perquè els següents tretze textos per a les properes tretze hores estaran basats en les peticions que m’heu fet arribar aquests darrers dies. Vosaltres proposàveu i jo responc. Era el tracte, el pacte, el joc. I el mantinc. A les nou del matí, el primer dels tretze escrits. He dit tretze? Com m’encanta aquest número!

Als qui us pregunteu si tot seguirà sent possible, he de dir-vos que SI, que aquest blog es mantindrà fins que el cos aguanti. Més que el cos, les mans i el cap.

Foto: La vaig fer en una illa italiana fa tres anys. És un aneguet dormint sobre una pota i reposant en una petita taula de suro. Què se'n haurà fet d'ell? Potser aviat li puc preguntar.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -