DE FRASES, LECTURES I AUTORS
Aquest dimarts he passat el vespre i part de la nit
rellegint Cesare Pavese i Jean Paul Sartre. Quan no pots dormir, refugiar-te en
la lectura es converteix en el teu coixí de repòs espiritual. Pavese i Sartre
són dos dels meus autors preferits.
Recordant les seves paraules en les pàgines d’algunes de
les seves obres he trobat dues frases interessants. La primera és de Pavese i
diu així:
La única
alegría en el mundo es comenzar. Es hermoso vivir porque vivir es comenzar,
siempre, a cada instante.
La segona, de
Sartre, és aquesta:
Lo
importante no es lo que han hecho de nosotros, sino lo que hacemos con lo que
han hecho de nosotros.
Les comparteixo per la sensació que m’acompanya ara, d’un
temps cap aquí, de la necessitat d’iniciar nous projectes que arribin a bon
port. Quan te’n planteges un et marques expectatives perquè en cas contrari no
seria un projecte que vols convertir en realitat. Mentre els tires endavant,
amb calma i precaució, el camí és ple de pors i dubtes. Si ensopegues i caus, t’aixeques
de nou sabent que ha estat un mal pas però també sent conscient que hi ha més
camí a recórrer i el seguiràs fent amb pas ferm.
Errar és humà, equivocar-se és obligat per aprendre,
saber reconèixer les possibles deficiències ajuda a créixer personalment. El que més cal tenir en compte és que les errades es cometen sense que ho sàpigues i que cal ademetre-les, analitzar-les i evitar-les. Per
això penso que Sartre i Pavese tenen tota la raó en aquests dos pensaments i en
molts altres que han deixat com a llegat.
Per acabar, em ve al cap una altra frase. En aquest cas
és del Boris Vian i diu:
Una solución que te hunde vale más que
cualquier incertidumbre.
La foto que acompanya el post és de l'illa de Capri, davant de Nàpols, indret que aviat visitaré de nou.
Comentaris