27 de juny 2013



Es tracta de canviar el nomadisme cerebral que patim sovint per iniciar un pasturatge de les idees i conceptes més concebuts i ancorats a la nostra memòria, dels hàbits de pensament per dotar-los d’una nova productivitat. 

Cercar els assentaments fixes on guardem les nostres experiències i traslladar-los al nucli central on posem tot allò que ens fa governar la nostra ment. 

Però ara, i com es tracta d’una transhumància, les experiències mantenen la seva forma inicial però duen altres passos, altres raonaments. 

No sé si és un concepte nou però jo el defineixo així: transhumància intel·lectual. Acabo d’exercir-la ara mateix, a les dues de la matinada, i ha servit de molt. Mantinc el continent de sempre, sa i estalvi, però ha variat una part del contingut. Ara caldrà no perdre el ramat de nous propòsits trobat en el procés i evitar que algun dels conceptes acabi esgarriat. 

P.D: Aquest proper cap de setmana, aquest blog patirà una transhumància física i de disseny, canvis importants que ja toquen i moltes novetats.



El silenci pateix els danys del temps i les àguiles mai volen en bandades...

10 Responses so far.

  1. Pere Sans says:

    Que gran aquest escrit i que gran el seu autor. Fes-ne el copyright del concepte.

  2. Pere el concepte és nou però no en faré pas cap reserva de drets. És per compartir. Sobre l'autor i el fet que sigui gran, que no vol dir pas que tingui cap grandesa, perquè no la te, dir-te que en uns quants anys encara seré més gran jeje. Salut!

  3. Anònim says:

    El silencio sufre los daños del tiempo. Magnifica frase Òscar. Te contacto.

    Antonio
    Madrid

  4. Antonio que esta frase es un fragmento de la canción, también grande como el resto del tema. Es filosofia oriental. Ya sabes que me encanta.

    Veritas in simplice. Contáctame pero con tacto. Será un nuevo placer la nueva conversación en este nuevo día.

  5. Anònim says:

    sempre he dit que ets un pajaru però no crec que siguis un àliga.

    Anton

  6. jajaja Anton, és que és la cançó la que parla d'àligues i no vol dir pas que jo m'hi consideri. Ja saps que jo sóc més de "vencejos". I que gaudeixo volant acompanyat i no pas sol, sense bandades. Abraçada!

  7. Anònim says:

    ¿Puedes traducirnos la letra por favor? Es que la encuentro solo en italiano.

    M.H

  8. Ningún problema. Dice así:

    Días y meses pasan veloces
    el camino es oscuro e incierto
    y temo perderme
    no escuches las menitras
    no te dejes ahogar por la maldad
    no te alimentes de envidia ni de celos
    En silencio, sufro los estragos del tiempo.
    las águilas no vuelan en bandadas
    vivo lamentando el sendero perdido
    en el incierto camino de vuelta.

    Sigo la orientación de los antiguos sabios
    Me encomiendo al corazón y a través del mal
    a aquellos que confiesan sus secretos.
    herido en la mańana, en la noche ofendido
    salto sobre un caballo alado
    antes de la inconstancia de oscurecer el esplendor

  9. Anònim says:

    Después de hablar contigo he releeído otra vez el texto desde el prisma que me comentabas. Realmente la comparación del pastoreo con la intelectualidad me parece excelente. Para hacer una tesina. Mi enhorabuena.

    Antonio
    Madrid

  10. Antonio, viniendo de ti el comentario me place enormemente, no sabes hasta qué punto. Realmente pastorerar por la propia cabeza es un ejercicio de agricultura mental que cabe incorporar a nuestras vidas.

    Bene qui latuit, bene vixit.

    Hoy estoy muy latinizado. Me gusta.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -