Header Ads

UNA PARAULA A L’ATZAR




No us la diré però aquesta paraula que mou a totes les que utilitzaré a partir d’ara l’he cercat, a l’atzar, al diccionari. I al pensar-la em surt això:

Blanc és el silenci entre un bes i la carícia. Freda la nostàlgia en la distància. I humida, la paraula mai dita cau en el buit de l’oblit i es desfà. I altres, arriben des del cel amb aire fresc i s’escolen entre els dits, per la boca, niuen a les butxaques i criden el seu nom en la fugida que ens regalen davant els nostres ulls.

I ella, càlida i vital, somriu la vinguda dels mots i els acull tendrament a la mà que ha reposat en el cos d'ell. 

Tan fràgil i dolça, la neu és ara el símbol del moment. 

4 comentaris

cantireta ha dit...

Maco... com tot el que escrius.

Petons.

Oscar Ramírez ha dit...

moltes gràcies Montserrat! Espero que tot vagi bé. Et vaug llegint molt sovint.

Pere Sans ha dit...

Com deies tu abans Opus Òscar i molt bona com sempe. Baixo en quinze dies. Ens veiem?

Oscar Ramírez ha dit...

Pere estic "molto allegro" de la teva aportació i per suposat també de que baixis amb la possibilitat que ens veiem. Ara t'envio un correu privat. Abraçada!

Amb la tecnologia de Blogger.