UNA PARAULA A L’ATZAR
No us la diré però aquesta paraula que mou a totes les
que utilitzaré a partir d’ara l’he cercat, a l’atzar, al diccionari. I al
pensar-la em surt això:
Blanc és el silenci entre un bes i la carícia. Freda la
nostàlgia en la distància. I humida, la paraula mai dita cau en el buit de l’oblit
i es desfà. I altres, arriben des del cel amb aire fresc i s’escolen entre els
dits, per la boca, niuen a les butxaques i criden el seu nom en la fugida que
ens regalen davant els nostres ulls.
I ella, càlida i vital, somriu la vinguda dels mots i els
acull tendrament a la mà que ha reposat en el cos d'ell.
Tan fràgil i dolça, la
neu és ara el símbol del moment.
Comentaris
Petons.