US FAIG UNA CONCESSIÓ MATEMÀTICA



Hi ha una habilitat que tots utilitzem cada dia i que es diu memòria. Millorar-la depèn sempre de nosaltres i amb el pas dels anys toca enriquir-la, cultivar-la i alimentar-la. Quedi ben clar que es pot tenir una memòria selectiva però hi ha una part de la mateixa memòria que no controlem. 

Els nens tenen l’habilitat de tenir una memòria sanament envejable per als adults. Disposen de jocs als quals nosaltres no juguem perquè ens semblen puerils però en el fons també ens servirien. Resoldre endevinalles i mots encreuats, per exemple, ajuda als més petits a tenir bona memòria i, de pas, a entendre una ciència tan necessària com les matemàtiques. 

I aquí ve la concessió que us faig i que lliga el tema de la meva memòria amb la meva facilitat per a les matemàtiques més elementals. Tinc un problema des de fa anys perquè de petit anava pel carrer mirant-me les matrícules dels cotxes i començava a sumar, restar, dividir i multiplicar els quatre números de la placa que havia vist. Em podia passar molts minuts fent càlculs amb una sola matricula. 

Amb l’edat vaig deixar les matricules a una banda i el problema va passar als números de telèfon. Quan truco a un mateix telèfon dues o tres vegades, el número se’m queda guardat a la meva memòria. Em sé, sense mirar agendes, un centenar de mòbils i fixes i a molts d’ells fa anys que no hi truco. El problema em ve quan veig una pel·lícula, la típica americana, on un dels protagonistes dóna a l’altre el seu número de telèfon. Perquè torno a aplicar el sistema de les matricules i sumo i resto les xifres, les multiplico i les divideixo. I, lògicament, perdo part del fil argumental. La solució passa per tapar-me les orelles quan arriba l’escena de la pel·lícula. 

I per acabar, i aquest si és un avantatge, el fet de jugar amb les matrícules i els telèfons m’ha permès calcular operacions matemàtiques de fins a tres números en dècimes de segon. No és per anar a cap concurs però m’agrada saber-ho fer.

Explico tot això perquè crec en la importància que els nens aprenguin matemàtiques i sobretot a través d’un sistema pedagògic que faci que aquesta assignatura, que odiaven tots els meus companys de classe i jo admirava, sigui cabdal a les seves vides i molt més útil del que ens pensem nosaltres, els adults. 

Matemàtiques i Memòria, dos elements de creixement personal.

Comentaris

Anònim ha dit…
pajaru! ets un cervell caminant a part de bona persona. Cafè avui a la tarda?
Oscar Ramírez ha dit…
jajaja gràcies Anton! Això de cervell caminant sona estrany. Avui a la tarda? Amb tu, cafè, te i pastes. El que convingui. Ens truquem.
Pere Sans ha dit…
Òscar, el que no acabo d'entendre és la relació de la imatge amb el text. Diga'm tonto.
Oscar Ramírez ha dit…
A veure tonto, perdó, dic Pere (jejeje). Té una relació amb les matemàtiques i amb els nens però no puc explicar massa cosa més.

Mai comento res de les imatges. No em posaré ara, a aquestes alçades, a fer-ho.


Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS