Header Ads

PRIMER VA SER LA RITA, ARA LA MARIA



Fa un parell d’anys, una de les premiades als Premis Ones, que es lliuren aquest vespre a la ciutat de Tarragona, va ser Rita Borsellino. La germana del jutge Paolo Borsellino, assassinat per la màfia l’any 1993, va venir en persona a recollir el guardó. 

En tinc molts bons records d’aquells dos dies que vaig compartir amb ella, el seu marit i el seu Cap de Premsa, fent de guia per la ciutat de Tarragona o dinant al Serrallo.

Ara, enguany, una de les premiades als Premis Ones és la Fondazione Giovanni e Francesca Falcone, organisme que porta el nom del jutge, també assassinat per la màfia un mes i mig abans que Borsellino, i que treballa per conscienciar als més joves de la necessitat de lluitar per la pau i en contra dels mafiosos. 

Ahir a la tarda vaig tenir el plaer d’anar a buscar a l’Aeroport del Prat a la Maria Falcone, la germana del jutge, i a la Loredana, la responsable de premsa de la fundació. 

I també, de nou i acompanyat per dos bons amics que són l’Alejandro Pérez i el Miquel Villalba, de fer de guia per la ciutat i sopar amb elles, en aquesta ocasió a la Part Alta. Es va establir un debat molt interessant sobre política i societat que fa temps que no vivia amb tanta passió.

La Maria em va regalar el llibre que veieu a la foto. L’ha escrit ella conjuntament amb la Francesca Barra i és una obra completa que parla del jutge Falcone. Cada capítol s’inicia amb una de les moltes frases que va deixar per a la posteritat el jutge. I després arriba la explicació corresponent de cada secció del llibre. 

El títol complet traduït és: Giovanni Falcone, un heroi sol. I hi ha també un subtítol que diu així: El teu treball, el nostre present. El teu somni, el nostre futur. 

Aquesta frase, em comentava la Maria Falcone, va ser l’escollida en un concurs de lemes que la Fondazione Falcone va convocar per als alumnes de les escoles italianes. La va proposar un nen i crec que en poques paraules ho diu tot. 

El plaer de ser periodista i lliure rau aquí, en el fet de poder compartir estones com la d’ahir a la nit, de conèixer persones com la Rita i la Maria. Petits detalls, grans moments.

4 comentaris

Pere Sans ha dit...

Quina sort poder conèixer aquestes persones Òscar. Què? com és la Maria Falcone?

Oscar Ramírez ha dit...

Pere, si que és una sort. Ara quan vagi a Sicilia podré visitar a la Rita Borsellino i a la Maria Falcone. Les dues m'han obert les portes de casa seva.

La Maria és una dóna de bandera, elegant, amable i farta de parlar de política però oberta a generar debat en molts altres temes.

Anònim ha dit...

pajaruuu t'envejo ja ets conscient oi?

Oscar Ramírez ha dit...

Si que ho sé però sé que és enveja sana. Salut!

Amb la tecnologia de Blogger.