Header Ads

PORTES



Tenia la intenció de canviar la plantilla d’aquest blog, la porta d’entrada a aquest espai. Volia fer-ho aquest cap de setmana amb calma. Modificar el contingut, la forma, els colors, redistribuir els espais. I al final he decidit no tocar res i mantenir la porta actual i evitar-vos de pas mals de cap amb possibles canvis que trenquen les rutines. 

Passa sovint que les coses, com més fàcils millor. Que no cal complicar-se la vida i és necessari gaudir de la senzillesa. 

A aquest escrit li he posat el títol de “Portes” perquè estem envoltats d’elles. Unes són reals i altres metafòriques. Obrim la portada d’un llibre per llegir-lo, entrem en un portal en xarxa per fer-hi una ullada, parpellegem per endinsar a la memòria les noves imatges, obrim els braços per acollir alés nous, compartim els llavis closos i els atorguem nova pell en el contacte, entrem en un espai desconegut fins ara privat o invisible. Tot són portes. 

I a aquest post també li he posat de nom “Portes” després de llegir un escrit de la blocaire Magnòlia, al seu blog “Amb el cor a la mà” que m’ha tocat la porta del meu cor, com tantes altres vegades, i ha obert de pas de la de l’ànima. El text de la Magnòlia és una carta que una mare escriu al seu fill absent en aquest món. 


La Magnòlia es diu Fina i és la meva mare. El fill absent es diu Carles i és el meu germà. Ara potser molts dels lectors entendreu a qui dedicava jo el meu últim llibre “Agricultura Mental”. Ho recordeu? A un àngel, a la Magnòlia i a un núvol. Tot té la seva explicació. Sempre hi haurà portes: portes al cel, portes a l'anima i portes al cor. 

I acabaré recomanant-vos que escolteu, avui sí, la cançó que clou aquest post. És un tema instrumental de l’últim disc del Rodrigo Leao que es diu “Gente diferente”. Les imatges del vídeo són una altra poesia visual digne d’admirar. 

8 comentaris

Anònim ha dit...

m´agradad molt la musica d´aquest post , de poder triarne una amb quedaria amb la casa dins el paraiquas i la musica es " dolçe " de veritat gracias per las tevas paraulas per mi significan molt i dirte que per mi ha sigut un plaer haverte parit un peto i ja ens parlarem

Anònim ha dit...

Profundo amigo mío, muy profundo e impactante. Eres muy fuerte y eso te hace aún más grande si cabe.

Antonio
Madrid

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, Magnòlia més ben dit, moltes gràcies de tot cor. Poques paraules més puc dir.

Oscar Ramírez ha dit...

Antonio, soy grande gracias a personas como tu que me apoyáis y ofrecéis lo mejor de vosotros. Yo hago lo mismo, darme al máximo. Un abrazo muy fuerte!

Pere Sans ha dit...

He llegit l'escrit de la Magnolia i m'ha colpit molt.

Oscar Ramírez ha dit...

Moltes gràcies Pere.

Anònim ha dit...

Hay mucho dolor en el escrito pero imagino que es el que siente quien lo escribe.

Oscar Ramírez ha dit...

Así es anónimo. Gracias.

Amb la tecnologia de Blogger.