19 de juny 2013



Després dels tres últims escrits, evidentment poètic, atenc una nova proposta de vosaltres, els lectors i lectores, que en aquesta ocasió em proposa el verb saber, i només el verb, per fer el text següent:

Saber pel fet de saber que saber és molt important i ocupa lloc però que tenim espai suficient per seguir sabent. Saber que hi ha qui s’equivoca i sap perdonar. Saber equivocar-se i saber rectificar perquè tot ajuda a créixer. 

Saber-te a prop i saber-te tota. Saber que ho saps. Saber que els altres no saben res del que tu i jo sabem. Haver sabut que sabríem saber tantes coses que ara sabem que ho sabíem i sé, i ho saps, que saber és el gest d’entendre i estimar amb mesura sabent, sempre, que l’altra ho sap. 

Perquè tu... ho saps, oi? 

La imatge que acompanya aquest dotzè post és poètica: un nus només es pot desfer si saps com està fet.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -