19 de juny 2013




Quart escrit, el de les onze del mati, que respon a una pregunta que em feia un de vosaltres i que és senzilla: quin és el meu procés de creació dels textos que comparteixo aquí, al blog. 

Doncs depèn del dia. Tinc com a hàbit escriure cada dia, no per obligació i si per plaer, com a mínim dos textos. Hi ha dies que cap d’ells m’agrada, altres dies m’agraden els dos i la majoria de vegades em quedo amb el cinquanta per cent del treball fet com a vàlid. I l’altra cinquanta el guardo perquè aquí, amics meus, no es llença res. 

La temàtica també depèn del dia i del meu estat d’ànim. El procés de creació, i aquesta era la pregunta, és tan fàcil com alliberar la ment i deixar lliures les mans. Elles soles, mans i ment, van fent la feina. De cada deu textos, nou surten fil parranda, de cop i així es queden. No precisen, habitualment, retocs ni polits per guanyar bellesa o interès. 

Com alguns ja sabeu, molts dels textos escrits acaben formant part dels meus llibres. Altres, resten igualment aquí, al blog, frisosos que els redescobriu per primer cop o els torneu a devorar. Perquè els textos, i les paraules, tenen vida pròpia i són mengívols, comestibles. 

Ras i curt, per dir-ho així, el meu procés de creació és un principi, un nus i un desenllaç. 

La foto que acompanya aquest escrit és el resultat de la caiguda accidental d’un foli escrit a terra.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -