13 de juny 2013


Mireu la imatge. No són només papers. Hi ha, dibuixats en ells, una col·lecció de moments de llibertat mental, emocional, sentimental. Les paraules dites i mai mostrades. Són tots aquells textos, llibres, mai publicats i que guardo eternament sense saber el perquè.

Potser perquè crec que les paraules no han de caure en un buit ni ser rebutjades. Potser pel fet de ser conscient que, un dia qualsevol, les miraré de nou, em decidiré a compartir-les.

Perquè... on van les paraules que mai arriben més enllà del teu entorn, que no tenen finalment els ulls del seu destinatari que les gaudeix? I aquelles paraules que regales i perden valor amb el temps? Els mots esbiaixats pel camí o malbaratats en la seva arribada. Els que no s’han acollit com tocava o aquells que han estat rebutjats salvatgement. 

La pila de papers és ara una torre de la memòria que acull vocals de forma coral, síl·labes musicades sense ordre ni concert, orquestrades amb cap harmonia prèvia ni dret al ball del present. Papers que no es perden, de moment. 

4 Responses so far.

  1. Montse says:

    Mare de Déu! No tinc masses paraules més. On estaves tots aquests anys en què els més sensibles necessitàvem aquestes paraules i aquests raonaments? Coneixes el toc necessari que demanem les altres persones i és un do miraculós. Perquè no t'estimen com et mereixes i fa anys que clames d'una vegada per totes?

  2. Montse que avui tinc un dia molt sensible, si us plau. Avisa'm quan baixis de visita d'Andorra a les espanyes i et faré una abraçada sense fronteres. Ja m'estimen Montse, ara si i més del que et pots pensar. Hi ha temps. Tant que n'he perdut és tant com aquell que ara puc rebre. Un petonàs Montse! Un dels forts i que tronin les muntanyes i llisquin les neus de la meva ànima cap al cor.

  3. Rogbag says:

    @android send by rogbag: Saps una cosa que mai t'he dit. Que m'emociones cada cop que presentes un llibre perquè hi poses el cor i l'ànima. I això entre tios no queda bé tot i que avui he llegit aquesta píndola, com dius tu, i he pensat que tocava dir-ho. Algú ho havia de dir!!!!!!!!!

  4. jajaja Roger! no ens posem tendres. Però... avui què! teniu el dia de posar-me tots als límits de la meva tendresa o què?

    Intento posar l'ànima en tot allò que faig, en cada acció o gest. La pifio? Si! Però ho sé entendre i intento que mai es repeteixi. I sí, segueixen sent pindoles compartides però sense cap recepta mèdica. Es tracta Rogbar, de ser com un és i llepar el foli des d'on surten paraules del cor, del cor a les mans, de les mans al teclat, del teclat al vostre cor, a la vostra ànima.

    I sí, algú ho havia de dir i has estat tu que, no és per res, ets més que adequat per dir-ho. Una abraçada fortissima!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -