UNA DE MEVA, UNA QUE NO

Tercer post del mati en aquest especial del sisè aniversari. Un de vosaltres em demanava que publiqués la que considero millor poesia meva i la poesia que no sigui meva que més m’agradi. I de nou és un exercici complicat perquè fer la tria entre tant de material no és massa just. Però atenc la petició. 

La millor poesia, aforisme més ben dit, meu, propi i publicat, és aquest:

ENS HAN ENTRAT A ROBAR 

Ens han entrat a robar. I ens ho han pres tot. Perquè érem rics pensant i ells necessitaven idees. Perquè buscaven soroll i nosaltres no controlàvem els silencis. Perquè cridaven com un cor i només hem sabut fer música del dia a dia. 

Ens han entrat a robar i no han deixat res. Estem ancorats en un diumenge sense hores que ha perdut els dies del davant i ha mort als de darrera. I no posem fil a l’agulla per cosir els anys amb els danys perquè no enfilem ni recte ni a enlloc. Cecs de futur i sords del present. Marcint-nos per l’esquena, en el passat. 

--

Per altra part, la millor poesia, o la que ara mateix destaco i que no sigui meva, és aquesta que es diu “Hagamos un trato” del Mario Benedetti.

HAGAMOS UN TRATO

Compañera
usted sabe
puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo

si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o tal vez porque existe
usted puede contar
conmigo

si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo

pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted

es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.