No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
No vull fer-me pesat en aquest tema però com veig que s'ha obert un debat interessant arran del cas d'aquest noi que va agredir la noia al tren, en vull obrir un altre sobre un tema que ja comentàvem ahir: l'actitud de la tercera persona que hi ha al vagó tal i com mostren les càmeres de televisió. Parlo del tema perquè La Vanguardia publica avui aquest article que crec que pot servir per analitzar la situació. El titular és "Los expertos alertan de que el egoísmo y la cobardía se instalan en la sociedad" i fa una diagnosi de certes actituds que podem tenir les persones quan ens trobem implicats, de forma indirecta, en un cas d'agressió. Som humans i ens hem d'ajudar els uns els altres de la mateixa manera que ens hauríem de respectar. Però també som previsors, curosos o egoistes en certes ocasions. Som, al mateix temps i davant les mateixes situacions, auto-protectors, porucs, covards. I a vegades, esdevenim valents, salvadors, ciutadans responsables. Segur que si ara mateix ens preguntem tots com haguéssim actuat davant la situació de la tercera persona que hi havia al vagó tenim la resposta ben clara. Si som previsors, curosos o egoistes no ho direm en veu alta però si ens considerem auto-protectors, porucs i covards serà més fàcil fer-ho públic. El fet diferencial amb la noticia publicada ahir és que la cultura i els bons valors hi intervenen molt menys o així ho penso jo. Ja sabeu que un cas denunciat destapa la caixa de les sorpreses. Avui s'ha parlat del cas d'un viatger de color que va ser víctima del racisme per part d'un revisor de Renfe i de la suposada agressió de membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona a quatre ciutadans peruans. Demà, quan obrim les portades dels diaris, veurem més casos.
Comentaris
es que, no ho dic per tu, hi ha moltes vegades que a la tele, quan passen coses així, cíclicament es diu: és que la societat cada vegada va pitjor, els joves no tenen valors i altres coletilles així, primerament crec que aquesta afirmació és falsa, si en els nostres avis no hi havia actituds racistes és perquè no hi havia gent d'altres races vivint entre ells, així és motl fàcil, és molt fàcil no ser racista quan en el teu barri no viuen marroquins. Però mireu com tractaven als gitanos fa 100 anys o 50 o 10!!!. Parlem dels gitanos! Si enlloc de ser un negre hagués estat un gitano, algú hagués fet alguna cosa? Clar ser racista amb un negre està malvist, però jo he vist acituds iguals amb gitanos i aquí tothom calla.
Per desgràcia, jo sí que conec dones maltractades i t'asseguro que tots aquests homes que aviat s'aixequen per defensar a qui sigui no mouen un dit: és allò de cogedme que lo mato....pero cogedme, coño!! Sincerament jo crec que la societat cada cop és millor en tots els aspectes, molta gent diu que la societat era millor abans perquè defensen models reaccionaris. Ara està de moda el Bullying, i cap dels que estem aquí i diem que les noves generacions son un desastre vam moure un dit per evitar agressions a companys de classe perquè eren grassos, portaven ulleres o eren afeminats. El problema e´s que ara es grava.
Amb el tema de la noia equatoriana, me fa molta gràcia quan surt el president d'un país sudamericà (Correa, crec) o l'ambaixador de l'Equador i ho crititca. És un cínic que permet que del seu país fugin a milers i no fa res, però ara es volen fotre la medalla davant els seus conciutadans, mentre amb l'altra mà roben.
També crec que amb el tema de la noia equatoriana hi ha racisme, un racisme subtil, com el de qui canvia d'idioma (català a castellÀ) quan veu un noi més fosc del normal. Jo crec que molta gent ho ha esbombat i criticat tan ferotgement per dir: "Ei mireu-me, jo ho critico perquè no sóc racista" El meu cunyat és negre, i parla un català més que correcte, doncs ell va als llocs i molts progres i esquerranosos alternatius li parlen en castellà toti que ell sempre els parla en castellà. Això no és racisme?
Arribada a l'aeroport de Barcelona a les 11 del matí d'ahir, procedent de Veneçuela vía Madrid.
Arribada a Tarragona a les 6 de la tarda, després de ser marejat a tort i a dret.
Una abraçada Òscar!
Cèsar: No calia que vinguessiu de genolls fins a Tarragona que encara no és Setmana Santa. Un altra dia agafeu un cotxe o un bus. El tren no perquè va malament i hi ha revisors racistes.
Jesús: jo crec que la frase que dius és del tot encertada. Avui parlava dels temes amb mons pares i comentavem el mateix. Un deia que haguès actuat i defensat la noia i l'altra deia el contrari, que si t'hi poses et trenquen la cara a la mínima i si tens sort de sortir-ne viu.