LA DIETA DE LA LECTURA

N'hi ha de totes les mides i gruixos, colors i textures però cap d'ells mossega. Parlo dels llibres, aquell element de companyia tant imprescindible per alguns i tant desconegut per una altra gran majoria. Tothom n'ha tocat com a mínim un a la seva vida, quan anava a escola, però en molts casos mai més els han vist. Hi ha una part de la població que té pànic a la lectura, que considera que llegir és perdre el temps, que no aporta res ni serveix de res, que no alimenta la nostra ment. Aquesta dieta de llibres, més estesa que la Mediterrània, em preocupa. Hi ha qui prefereix atrotinar el seu cervell escoltant discursos per la televisió, qui opta per alimentar la seva neurona del lleure matant soldats o marcant gols amb la vídeo-consola d'última generació, qui considera una despesa gastar-se 20 euros en un llibre i creu que és una necessitat polir-se'n 60 en un joc. Llavors hi ha aquells ciutadans que, per no estar ni a un cantó ni a l'altre, opten per fer les compres que, ells, consideren obligades per Sant Jordi i per Nadal. Quan no saps que regalar, un llibre pot ser la solució però el més trist és que aquests ciutadans els regalen i no els compren per ells. Bé, hi ha un darrer grup de compradors de llibres, no pas lectors, que arriben a la llibreria i demanen que aquell grapat de fulls que compraran tingui el llom vermell perquè li fa joc amb l'estanteria o que sigui gruixut per acabar d'omplir el forat que té en un prestatge. Aquesta selva de ciutadans anti-lectura, horroritzats només en pensar en la possibilitat de llegir dos centenars de pàgines, amb un caos intern quan els preguntes quin llibre estan llegint, és la gran majoria. Per sort hi ha l'altre sector que el formen els pares de les criatures, escriptors novells o ja consolidats, que ens alimenten als qui gaudim del plaer de devorar lletres, paraules, històries reals o fictícies. Aquests son els veritables protagonistes malgrat, per culpa de la selva que us deia abans, cada cop tinguin menys possibilitats de publicar perquè els qui publiquen, els editors, cada cop tenen menys guanys i menys ganes. Si canviéssim cada tret o xut de pilota virtual, cada paraula escoltada als programes brossa de les televisions per una sola paraula escrita en una pàgina de qualsevol llibre, seriem diferents, viuríem més sans i estaríem més bé amb nosaltres mateixos. Llegir és el plaer més gran que hi ha després del d'escriure.