No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
L'alliberament de les dues cooperants espanyoles de l'ONG Médicos Sin Fronteras és una de les primeres grans noticies de l'any. Després d'una setmana de segrest a Bosaso, Somàlia, la Mercedes García i la Pilar Bauza volen ja cap a Madrid on es podran reunir amb els seus. Mentre la discussió política es basa en saber si finalment s'ha pagat o no un rescat per l'alliberament de les cooperants, elles dues ja han anunciat que volen tornar a Somalia, volen tornar a treballar pels altres malgrat el trauma patit amb el segrest. M'ha sobtat i molt escoltar això però acte seguit he entès que hi ha gent que esta disposada a treballar i donar la seva vida per una causa que consideren justa, per aquell concepte tant ampli, la solidaritat, que sovint tendim a reduir a la mínima expressió. És gràcies a persones com la Mercedes i la Pilar que la gent col·labora amb les ong's. És gràcies a gent com elles dues que el món trontolla menys del que podria trontollar. Sóc feliç perquè han aconseguit de nou la llibertat tot i que, vist el que volen fer que és tornar a aquell país, es nota que la llibertat no ho és tot. Existeixen molts altres valors representats per persones que cada dia saben que pot el seu darrer dia i que, per aquest motiu, l'aprofiten al màxim per ajudar els altres. 
Comentaris
sense paraules
rcm
salutacions
És una vergonya que persones individuals intentin suplir el que haurien de fer els nostres governs.
Jo em trec el barret.
a vegades mos amaguem rera comentaris de "els que manen haurien de fer-ho, o el govern...."
a vegades, gairebé sempre, esperem que algú altre faci que lo nostre món sigui millor, tot oblidant que si volem un món millor només cal que comencem a caminar, que comencem a fer-lo....
podem anar al tercer món, o al quart que és més proper, podem marcar una creueta a la declaració d'hisenda o ser d'una ong, podem salvar les balenes, les ànimes, les dones maltractades, els rat-penats de vallfogona de les monjes o fer que els iaios no sentin la solitut més extrema....
podem fer mil coses, potser només cal deixar de demanar que ho faci algú altre i posar-nos a fer, naltros mateixos, aquest món millor que volem....
i lo món, no ho oblidem tampoc, ló món comença a la nostra vora, donant felicitat a les nostres famílies, companys, amistats...en resum, abocant "amor" a aquest món.
sona super-imbècil, ja ho sé, però m'és igual....
una abraçada
ricardo santiago