LES DUES CARES D'UN CONCERT

Tinc una bona noticia i una mala noticia. La bona és que ahir a la nit vaig assistir al concert que va fer el cantautor Xaviss a Vilafranca del Penedès. Va actuar en un local que es diu El Forat del Pany on pots sopar tot veient les actuacions que hi programen. El concert va ser molt bo i el Xaviss em va sorprendre molt gratament. De fet no esperava en cap moment que em decebes però va superar i amb escreix les meves expectatives perquè vaig veure un cantant molt madur i acompanyat de dos musics de gran alçada. L'Adrià Ferré va tocar els teclats i va fer les segones veus mentre el Jordi Armengol, productor del disc del Xaviss i dels treballs de Lluís Llach, va fer meravelles amb la guitarra elèctrica. Del treball musical del Xaviss ja n'havia parlat en altres ocasions en aquest blog i ara, un cop més, us el recomano. Si us agrada aquest cantant, el podreu veure al Cafè del Centre de Lectura de Reus aquest proper mes d'abril. La mala noticia és la confirmació d'un fet: la gent del nostre país no està preparada per escoltar i per assistir a segons quins concerts. En alguns moments del concert va ser un pel complicat escoltar en condicions la música i la veu del Xaviss perquè una part del públic es dedicava a parlar i ho feia en veu alta. Aquesta falta de respecte, molt més greu per part d'aquells que parlaven tot i estar a la primera fila de taules, em va indignar molt. Si un es coloca a la primera fila se suposa que va a escoltar l'actuació i si vol parlar pot anar al fons del local o, encara millor, fora al carrer o marxar a un altre local. He tingut la ocasió de veure concerts, de diversos estils musicals, a París, Praga, Konia (Turquia), Tanger, Budapest o Munich. A tots aquests indrets el públic respecta al cantant o grups que actua i mai veuràs gent parlant en veu alta a pocs metres de l'escenari. Hi ha una altra cultura musical i s'agraeix. Caldria que algunes persones del nostre país aprenguessin aquestes actituds de respecte. No demano que tothom arribi als nivells culturals que hi ha altres ciutats del món però no estaria gens malament saber que cada acció té el seu espai i que parlar mentre uns toquen i altres escolten demostra que el qui parla no sap anar pel món ni pot sortir de casa.