Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
UN PETIT VIATGE I UNA GRAN PERSONA
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
En aquest post faré un nou descobriment per alguns i una mica de memòria per als qui em coneixen fa anys. A meitats de la dècada dels 90 vaig dedicar-me intensament a la producció i management musical organitzant els concerts que es podien veure al Centre Cultural d'El Morell, l'actuació de Joan Manuel Serrat a la Plaça de Braus de Tarragona, amb el disc Nadie es perfecto, un concert de Celia Cruz a Barcelona o produint el primer concert de la gira de Bob Dylan a Espanya, crec que va ser l'any 95 o 96, a l'Estadi de San Mamés, a Bilbao. A més, en aquella època feia de mànager d'un grup de Reus que es deia Mai Toquem Junts. Els vaig descobrir quan treballava a Cadena 100 i més tard me'n vaig fer càrrec a nivell de management. Va ser una etapa molt maca i, com totes les etapes, va tenir el seu final. Amb els tres membres dels Mai Toquem Junts ens anem veient però amb qui conservo més relació és amb el cantant, el Xavi Sánchez. Ara fa poc, quan les eleccions municipals del maig, vaig establir contacte amb ell per a demanar-li la seva col·laboració en la campanya de la PLIC, la Plataforma Independent Cambrilenca, el segon partit més votat de Cambrils després del PSC. Com a Cap de Campanya de la PLIC li vaig demanar que ens fes la nostra cançó, com un himne propi del partit que parles de Cambrils i les inquietuds de les persones que integren la plataforma. Cap problema, s'hi va posar i ens va fer una peça magnifica que va sonar per tot el poble durant la precampanya i campanya. Ara el Xavi, conegut artísticament com a Xaviss, és a punt de venir a viure a Cambrils. A més la propera setmana apareixerà al mercat discogràfic el seu primer treball en solitari, un disc que es dirà "un petit viatge" i que ja he tingut el plaer d'escoltar en primícia. Com la cançó de la PLIC, el disc del Xaviss està produït pel Jordi Armengol, el productor de LLuís LLach. Hi participen altres musics com el cantant mallorquí Jaume Anglada o el Jordi Mena, guitarra de Jarabe de Palo. Crec que és un gran treball, molt ben elaborat, amb lletres i musiques que ens aportaran moltes sensacions i sentiments. No és un disc qualsevol. Tot esperant l'arribada oficial d'aquest treball, avui us penjo el vídeo del que serà el single d'aquest petit viatge del Xaviss. A sota, us poso un altre enllaç del youtube on veureu i escoltareu la cançó de La PLIC. Espero que us agradi.
ostres,ostres,ostres, Oscar tens cops amagats....jajajaj manager musical? ja se a qui puc contractar doncs com a manager
Anònim ha dit…
està molt bé el que fa aquest noi *^^*
Anònim ha dit…
Esperava impacient l'arribada d'aquest nou dics Xaviss...jeje!! Desde q et vaig coneixer a la campanya de la PLIC em vas fascinar...Gran veu, grans lletres i sobretot magnifica persona! Espero veure't aviat! I a tu Oscar, gracies per donarme l'oportunitat de coneixe'l!!
En algunes ocasions he tingut contacte amb el món de la música -a nivell professional, em refereixo- i Déu n'hi do de tot el que s'hi mou darrera d'un simple concert, no ja per la banda dels músics sinó per la dels organitzadrs.
Per exemple: Algú sap perquè l'Ajuntament de Vila-seca -per citar un exemple- gairebé només contracta actuacions msicals a través d'un agent?
Mossèn, explica l'acudit que jo no sé quin és... Mon, cap problema. Fa ben poc un conegut cantant que a més és polític m'ho va demanar i li vaig dir el mateix que a tu: si sé alguna cosa t'ho dic i no t'ho dic per compromís. A més, no cobro comissió. Anònim: El Xaviss és molt bon cantant, té una veu semblant als músics italians, trencada... I a més, com a persona, és un encant. Jesús: penso com tu. Lentament anem donant-nos pistes d'allò que hem fet i hem viscut. És maco això. A veure si, com dius tu, ens coneixem força aviat. Tondo, com bé sabràs, darrere un concert hi ha mals de cap dels qui els organitzen, moltes negociacions, mil detalls a lligar, mil neures dels músics que cal cumplir per contracte, molts diners en risc... Del cas que em parles de Vila-seca et dic que no el conec. Si que és cert, no dic que sigui el cas, que els departaments de festes i cultura dels ajuntaments trien a pocs productors i empreses musicals per evitar negociar constantment. No sé...
Oscar, Del que si es podria parlar seria del concert a Salou del Julio Iglesias, farà uns nou-deu anys, i dels "pufos" que va deixar el seu representant por tot aquest municipi, campanyes promocionals incloses.
Tondo: això de treballar amb un sol representant, sols passar en altres municipis....Mont-roig també, En alguns casos com molt be diu l'Oscar es per no tenir que negociar tant (cosa incomprenssible perqué es la seva feina) i en altres perque algú de la comissió de festes i pot "sucar" quelcom. No dic que sigui ni el cas de Vila-seca o de Mont-roig, Però ho conec d'aprop
Mon, jo també conec molts casos dels que tu parles perquè a més m'hi he trobat en algunes ocasions i perquè conec alguns dels promotors que viuen dels monopolis de certs ajuntaments. Tot ho preparen ells ja sigui un concert vermut a la festa major o un macroconcert del cantant de moda. I xupen peles per tot.
Anònim, el single sona molt bé i t'asseguro que tot el disc és una passada, una petita joia amb influencies de Lluis Llach, Carla Bruni, Chris Rea i altres.
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
En aquest post faré un nou descobriment per alguns i una mica de memòria per als qui em coneixen fa anys. A meitats de la dècada dels 90 vaig dedicar-me intensament a la producció i management musical organitzant els concerts que es podien veure al Centre Cultural d'El Morell, l'actuació de Joan Manuel Serrat a la Plaça de Braus de Tarragona, amb el disc Nadie es perfecto, un concert de Celia Cruz a Barcelona o produint el primer concert de la gira de Bob Dylan a Espanya, crec que va ser l'any 95 o 96, a l'Estadi de San Mamés, a Bilbao. A més, en aquella època feia de mànager d'un grup de Reus que es deia Mai Toquem Junts. Els vaig descobrir quan treballava a Cadena 100 i més tard me'n vaig fer càrrec a nivell de management. Va ser una etapa molt maca i, com totes les etapes, va tenir el seu final. Amb els tres membres dels Mai Toquem Junts ens anem veient però amb qui conservo més relació és amb el cantant, el Xavi Sánchez. Ara fa poc, quan les eleccions municipals del maig, vaig establir contacte amb ell per a demanar-li la seva col·laboració en la campanya de la PLIC, la Plataforma Independent Cambrilenca, el segon partit més votat de Cambrils després del PSC. Com a Cap de Campanya de la PLIC li vaig demanar que ens fes la nostra cançó, com un himne propi del partit que parles de Cambrils i les inquietuds de les persones que integren la plataforma. Cap problema, s'hi va posar i ens va fer una peça magnifica que va sonar per tot el poble durant la precampanya i campanya. Ara el Xavi, conegut artísticament com a Xaviss, és a punt de venir a viure a Cambrils. A més la propera setmana apareixerà al mercat discogràfic el seu primer treball en solitari, un disc que es dirà "un petit viatge" i que ja he tingut el plaer d'escoltar en primícia. Com la cançó de la PLIC, el disc del Xaviss està produït pel Jordi Armengol, el productor de LLuís LLach. Hi participen altres musics com el cantant mallorquí Jaume Anglada o el Jordi Mena, guitarra de Jarabe de Palo. Crec que és un gran treball, molt ben elaborat, amb lletres i musiques que ens aportaran moltes sensacions i sentiments. No és un disc qualsevol. Tot esperant l'arribada oficial d'aquest treball, avui us penjo el vídeo del que serà el single d'aquest petit viatge del Xaviss. A sota, us poso un altre enllaç del youtube on veureu i escoltareu la cançó de La PLIC. Espero que us agradi.
Comentaris
Desde q et vaig coneixer a la campanya de la PLIC em vas fascinar...Gran veu, grans lletres i sobretot magnifica persona!
Espero veure't aviat!
I a tu Oscar, gracies per donarme l'oportunitat de coneixe'l!!
A veure quan podem coincidir físicament.
Per exemple: Algú sap perquè l'Ajuntament de Vila-seca -per citar un exemple- gairebé només contracta actuacions msicals a través d'un agent?
Mon, cap problema. Fa ben poc un conegut cantant que a més és polític m'ho va demanar i li vaig dir el mateix que a tu: si sé alguna cosa t'ho dic i no t'ho dic per compromís. A més, no cobro comissió.
Anònim: El Xaviss és molt bon cantant, té una veu semblant als músics italians, trencada...
I a més, com a persona, és un encant.
Jesús: penso com tu. Lentament anem donant-nos pistes d'allò que hem fet i hem viscut. És maco això. A veure si, com dius tu, ens coneixem força aviat.
Tondo, com bé sabràs, darrere un concert hi ha mals de cap dels qui els organitzen, moltes negociacions, mil detalls a lligar, mil neures dels músics que cal cumplir per contracte, molts diners en risc...
Del cas que em parles de Vila-seca et dic que no el conec. Si que és cert, no dic que sigui el cas, que els departaments de festes i cultura dels ajuntaments trien a pocs productors i empreses musicals per evitar negociar constantment. No sé...
Del que si es podria parlar seria del concert a Salou del Julio Iglesias, farà uns nou-deu anys, i dels "pufos" que va deixar el seu representant por tot aquest municipi, campanyes promocionals incloses.
Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.
En alguns casos com molt be diu l'Oscar es per no tenir que negociar tant (cosa incomprenssible perqué es la seva feina) i en altres perque algú de la comissió de festes i pot "sucar" quelcom. No dic que sigui ni el cas de Vila-seca o de Mont-roig, Però ho conec d'aprop
Anònim, el single sona molt bé i t'asseguro que tot el disc és una passada, una petita joia amb influencies de Lluis Llach, Carla Bruni, Chris Rea i altres.