03 de gener 2008

L'alliberament de les dues cooperants espanyoles de l'ONG Médicos Sin Fronteras és una de les primeres grans noticies de l'any. Després d'una setmana de segrest a Bosaso, Somàlia, la Mercedes García i la Pilar Bauza volen ja cap a Madrid on es podran reunir amb els seus. Mentre la discussió política es basa en saber si finalment s'ha pagat o no un rescat per l'alliberament de les cooperants, elles dues ja han anunciat que volen tornar a Somalia, volen tornar a treballar pels altres malgrat el trauma patit amb el segrest. M'ha sobtat i molt escoltar això però acte seguit he entès que hi ha gent que esta disposada a treballar i donar la seva vida per una causa que consideren justa, per aquell concepte tant ampli, la solidaritat, que sovint tendim a reduir a la mínima expressió. És gràcies a persones com la Mercedes i la Pilar que la gent col·labora amb les ong's. És gràcies a gent com elles dues que el món trontolla menys del que podria trontollar. Sóc feliç perquè han aconseguit de nou la llibertat tot i que, vist el que volen fer que és tornar a aquell país, es nota que la llibertat no ho és tot. Existeixen molts altres valors representats per persones que cada dia saben que pot el seu darrer dia i que, per aquest motiu, l'aprofiten al màxim per ajudar els altres.

5 Responses so far.

  1. Anònim says:

    ostia noi '

    sense paraules

    rcm

  2. Molt bona noticia, es mes que provable que hagin pagat, quin raptor deixa anar així perqué si als seus captius. Encara recordo una ajuda humanitaria a Somalia feta pel gobern espanyol, va consistir en un enviament de mantes al pais de la calor extrema

    salutacions

  3. mossèn says:

    no són lliures per anar amb el cap descobert ??? ... salut

  4. L'exemple d'aquestes dónes sí que és admirable i a mi em fan sentir petit i desmereixedor de qualsevol mèrit.
    És una vergonya que persones individuals intentin suplir el que haurien de fer els nostres governs.
    Jo em trec el barret.

  5. Anònim says:

    a vegades oblidem que som co-responsables del món on vivim.
    a vegades mos amaguem rera comentaris de "els que manen haurien de fer-ho, o el govern...."
    a vegades, gairebé sempre, esperem que algú altre faci que lo nostre món sigui millor, tot oblidant que si volem un món millor només cal que comencem a caminar, que comencem a fer-lo....

    podem anar al tercer món, o al quart que és més proper, podem marcar una creueta a la declaració d'hisenda o ser d'una ong, podem salvar les balenes, les ànimes, les dones maltractades, els rat-penats de vallfogona de les monjes o fer que els iaios no sentin la solitut més extrema....

    podem fer mil coses, potser només cal deixar de demanar que ho faci algú altre i posar-nos a fer, naltros mateixos, aquest món millor que volem....

    i lo món, no ho oblidem tampoc, ló món comença a la nostra vora, donant felicitat a les nostres famílies, companys, amistats...en resum, abocant "amor" a aquest món.

    sona super-imbècil, ja ho sé, però m'és igual....
    una abraçada

    ricardo santiago

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -