L'ANTONI I EN LLUÍS

Aquest post no aixecarà gaire expectació perquè els seus protagonistes no desperten massa interès. Cada cop tenen menys pes a la nostra societat i cada cop es guanyen menys la vida. Parlo dels pagesos perquè m'han coincidit dos fets: un pensament i una noticia. Ahir em venia al cap l'amic Antoni Ferré, un pagès de Querol a qui li vaig fer un reportatge quan treballava a la televisió de Tarragona. L'Antoni és un dels viticultors afectats per l'afer de la D.O Catalunya. El problema, un cop més burocràtic, neix fa uns quants anys quan es va refer el mapa vitivinícola de Catalunya per reordenar les diferents denominacions d'origen. El llavors alcalde de Querol va decidir no acollir-se a cap d'elles i ara aquests pagesos no pertanyen a cap denominació fet pel qual els seus vins no els poden vendre a ningú. Fa anys que reclamen, ho han fet via Parlament de Catalunya, acollir-se, per proximitat, a la D.O Penedès. No ho han aconseguit res i cada temporada han de malvendre els seus raïms, a preus insultants, a algun dels productors de Vilafranca del Penedès. Un d'aquesta productors, amb un nom molt conegut, és el propietari de la meitat del terme municipal de Querol i se sospita que és la mà negre que frena la possible solució per aquests pagesos en un intent que es cansin de malviure i venguin les seves terres. Amb L'Antoni Ferré, arran del reportatge fet a la televisió, hi tinc una relació d'amistat molt bona i ens veiem cada pocs mesos. Ahir pensava amb ell, coses que passen sense que les vulguis, i avui he llegit una informació que també té relació amb els pagesos i que em preocupa i entristeix.
Aquesta diu que l'any 2007 van incrementar-se els accidents mortals de pagesos que perden la vida sota els seus tractors quan, per diferents motius, se'ls hi bolquen. Els mals hàbits, les imprudències i l'excés de confiança en son els principals causants i les víctimes acostumen a ser pagesos grans, d'una edat avançada. Treballen hores i hores al camp i allí s'hi deixen la pell i la vida. Em preocupa perquè crec que caldria que aquests governs que tot ho controlen també exigeixin que al camp s'hi treballi amb la màxima seguretat i ajudessin els pagesos a nivell econòmic per comprar els nous tractors preparats per evitar aquestes morts. Son tractors amb una estructura que en cas de bolcada protegeixen, tractors més segurs i més cars. Les dades d'accidentalitat al camp les donava a conèixer la Fundació Lluís Nomen que porta el nom d'un pagès, membre del sindicat Unió de Pagesos, que va morir sota el seu tractor fa pocs anys. El Lluís era jove quan ens va deixar i teníem una molt bon relació per motius de feina. La seva mort em va impactar com m'impacten les dades d'aquesta noticia. Hi ha solucions però falta voluntat per aplicar-les. Si els pagesos ens importessin més, si fossin alguna cosa important per les administracions, si es poguessin guanyar millor la vida, no caldria fer aquest post. Treballen la terra i la terra se'ls endú. No és just.

Comentaris

Tradiblog ha dit…
I si tots mirem enrera, veurem com som d'arrels pageses. Segurament els nostres avis o besavis, acotxaven el llom amb l'aixada a les mans i llauraven amb la mula. Bon article amic, tingueu bons reixos i un record per a tota la família.
Oscar Ramírez ha dit…
Si senyor, tens raó. En el fons, tot surt de la terra. Fins i tot els avions que s'hi enlairen o els vaixells abans de tastar l'aigua per primer cop. Espero que els Reis t'hagin portat bons regals!
no, no és just. Però qui ha dit que hi hagi justícia?
Unknown ha dit…
Doncs mira, m'ha interessat molt llegir aquest post.... primer perquè desconeoixia l'afer de les DO i Querol... Em pregunto de que serveix una DO tant genèrica com la de Catalunya si no acull el conjunt del territori que no està subjecte a cap altre DO...

I sobre lo dels accdents amb tractos m'ha fet pensar en un bon amic, l'Antoni -ell es fa anomenar Antoniu-, el pare del qual va morir sota el tractor i fou precisament son fill qui l'anà a cercar al tros i el trobar fatalament mort...

Però és clar aquests són temes que potser no interessen massa doncs no afecten gaire a la capital, Barcelona, i a les ciutats que marquen una mica l'agenda informativa catalana.

De que ens serveix ser tant políticament correctes, sostenibles i tota la patuleia si cada cop és més utòpic el poder viure de la terra, el poder llegar als nostrs fills el mateix paisatge que hem rebut dels pares... En fi...

Bon any!
Unknown ha dit…
Ah... i com diu tradiblog mon avi era pagès i tenia trossos de ceps.
mossèn ha dit…
sembla mentida ... salut
Oscar Ramírez ha dit…
Mot bona reflexió Josep Maria. Tant bona com certa, tant certa com indignant. Salut.

Tondo, el cas de Querol és per fer un llibre o un post cada setmana. El que suceeix amb els tractors és molt trist tenint en compte que l'estat no ajuda als pagesos i que molts pagesos ja son grans i no volen canviar de tractor perquè no volen fer noves inversions. Son tots aquells que saben que la seva feina no tindrà continuitat familiar, que quan ells ho deixin el camp quedarà abandonat.

Mossèn, un cop més, breu i concís. Salut!
Unknown ha dit…
Els pagesos -amb alguna excepció- són els garants del nostre territori, del nostre paisatge... La resta: rotondes, escalextrics, ports aventures, marines d'or i químiques...
Anònim ha dit…
Jo també sóc fill de pagesos. I em sento tant orgullós dels meus pares, avis, besavis.. Van ser els jardiners del territori. I m'han deixat un paisatge ple de vida i de colors. Difícil de llegar a les generacions que pugen.
Oscar Ramírez ha dit…
quim, he vist tard el eu missatge però per sort l'he vist. I a més m'agrada perquè el comparteixo del tot. I com dius, el llegat, és molt difícil de deixar a les generacions futures.
Anònim ha dit…
Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!
Anònim ha dit…
So..... where is toilet? Hehe))) Joke, relax ;)
Thanks

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS