Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Mentre continua la campanya política amb un Zapatero amb la butxaca plena de promeses electoralistes i fictícies, hem sabut que aquest mes de gener l'inflació ha augmentat un 1 punt més i ja se situa en el 4,4 per cent. Explicat amb més senzillesa, tindrem l'inflació més alta dels darrers dotze anys arribant a la xifra assolida el 1995. Els responsables econòmics diuen que la culpa la tenen el petroli i els aliments que no paren de pujar i afegeixen que els propers dos mesos encara augmentarà més l'inflació i per tant els preus en qüestió. Tot això passa amb la campanya electoral a la cantonada, amb un procés on escoltes més utopies en forma de promeses que no pas realitats que et puguin aportar certa tranquil·litat. Cada cop hi ha més mil-euristes, més milió-euristes, pensionistes, jubilats i aturats. Cada cop hi ha la balança social més decantada, més gent que ha de fer meravelles per arribar a final de mes en un país on els preus no paren de pujar i les pensions son una misèria. Al pas que anem no caldrà mirar la cistella de la compra perquè la compra que podrem fer ens cabrà en una sola butxaca. Però sempre ens quedaran els 400 euros de ZP que, repartits en 12 mesos, ens permetran fer algun extra al mercat com ara comprar dos tomàquets enlloc d'un o fer una truita amb dos ous. L'alegria dels 400, utòpica i en forma de mentira, es compensa amb la tristesa ben real de saber que enguany ens costarà més esforços arribar a finals de febrer perquè, quins pebrots!, té 29 dies.
Comentaris
ara no es pot fer per què encara tindriem una inflació més gran, per lo que amb bona praxi ens hem d'esperar una mica a tenir un ipc menys "alegre".
he viscut a llocs amb inflacions de 2 dígits consolidats...on anaves al banc a fer un depòsit i t'arribaven a donar un 45% anual... i no, no estem així i no anem cap aquí ni de conya...
lo de les "ofertes" i/o "rebaixes" electorals és una vergonya que s'ha generalitzat i amb la que tothom combrega, és trist, però és real...
la política no ven allò que fa, sino allò que somia que farà, sigui o no ajustat a la realitat.
una abraçada
ricardo santiago.
3 MIL.LIONS de euros
coollons baig pensar, jo i alguns regidors, en aquesta pasta gansa de diener lo que es pot fer, no es posible o es mala gestió
jo si baig veura la cara de gilipollas de molts regidor quant van dir
3 MIL.LIOS¡¡¡¡¡¡
si una rotonda (costa 3 mil.lions de euros) ja es poden donar una mica mes de 400 .
rcm.
RCM, aquesta rotondfa deu tenir música, jajajaja. 3 milions d'euros, renoi!
Per cert, dedueixo que ets regidor. En quin ajuntament?
De la rotonda n'ha de sortir el %, no?
per llei
quina merda si,
si per llei,
no puc.
par-lem de tarragona 3 mil.lion de euros, fes la pregunta al REGIDOR
DEL pp Sr Fernandez
encara bufa.........i......
rcm