No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
Mentre continua la campanya política amb un Zapatero amb la butxaca plena de promeses electoralistes i fictícies, hem sabut que aquest mes de gener l'inflació ha augmentat un 1 punt més i ja se situa en el 4,4 per cent. Explicat amb més senzillesa, tindrem l'inflació més alta dels darrers dotze anys arribant a la xifra assolida el 1995. Els responsables econòmics diuen que la culpa la tenen el petroli i els aliments que no paren de pujar i afegeixen que els propers dos mesos encara augmentarà més l'inflació i per tant els preus en qüestió. Tot això passa amb la campanya electoral a la cantonada, amb un procés on escoltes més utopies en forma de promeses que no pas realitats que et puguin aportar certa tranquil·litat. Cada cop hi ha més mil-euristes, més milió-euristes, pensionistes, jubilats i aturats. Cada cop hi ha la balança social més decantada, més gent que ha de fer meravelles per arribar a final de mes en un país on els preus no paren de pujar i les pensions son una misèria. Al pas que anem no caldrà mirar la cistella de la compra perquè la compra que podrem fer ens cabrà en una sola butxaca. Però sempre ens quedaran els 400 euros de ZP que, repartits en 12 mesos, ens permetran fer algun extra al mercat com ara comprar dos tomàquets enlloc d'un o fer una truita amb dos ous. L'alegria dels 400, utòpica i en forma de mentira, es compensa amb la tristesa ben real de saber que enguany ens costarà més esforços arribar a finals de febrer perquè, quins pebrots!, té 29 dies.
Comentaris
ara no es pot fer per què encara tindriem una inflació més gran, per lo que amb bona praxi ens hem d'esperar una mica a tenir un ipc menys "alegre".
he viscut a llocs amb inflacions de 2 dígits consolidats...on anaves al banc a fer un depòsit i t'arribaven a donar un 45% anual... i no, no estem així i no anem cap aquí ni de conya...
lo de les "ofertes" i/o "rebaixes" electorals és una vergonya que s'ha generalitzat i amb la que tothom combrega, és trist, però és real...
la política no ven allò que fa, sino allò que somia que farà, sigui o no ajustat a la realitat.
una abraçada
ricardo santiago.
3 MIL.LIONS de euros
coollons baig pensar, jo i alguns regidors, en aquesta pasta gansa de diener lo que es pot fer, no es posible o es mala gestió
jo si baig veura la cara de gilipollas de molts regidor quant van dir
3 MIL.LIOS¡¡¡¡¡¡
si una rotonda (costa 3 mil.lions de euros) ja es poden donar una mica mes de 400 .
rcm.
RCM, aquesta rotondfa deu tenir música, jajajaja. 3 milions d'euros, renoi!
Per cert, dedueixo que ets regidor. En quin ajuntament?
De la rotonda n'ha de sortir el %, no?
per llei
quina merda si,
si per llei,
no puc.
par-lem de tarragona 3 mil.lion de euros, fes la pregunta al REGIDOR
DEL pp Sr Fernandez
encara bufa.........i......
rcm