La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Comentaris
no m'agrada quan es considera única, vertadera i original, menyspreant la resta.
no m'agrada quan descarta opcions d'estimar entre iguals o com tracta el paper de la dona...
no m'agrada quan desenvolupa la feina de "lobby" i tracta d'influir en decisions polítiques.
però la respecto i me'n sento membre.
tenen persones menyspreables, és cert, com dins dels periodistes, futbolistes, forners i la pagesia, per exemple.
tenen líders que volen manar més del que crec necessari, còm dins dels partits polítics, sindicats i associacions de veins per exemple.
tenen ritus que venen de lluny, és cert, igual que els xamans indis o les colles castelleres que actuen per festa major....tot col.lectiu té les seues normes i formes de funcionament.
si t'agrada la història t'ha d'agradar la religió, la biblia és un dels llibres d'història més antic. les religions abrahàmiques (jueva, cristina i musulmana) tenen tantes coses en comú que només així s'entén l'obsessió per diferenciar-se....
l'esglèsia dóna de menjar a molts bisbes, però també a molta gent sense llar, dóna formació a immigrants i persones sense recursos, i molts cops és una veu propera que acompanya en la solitut del desastre.
té molt a millorar?
i tant!!! però això no treu molta de la bona feina que fa....
i per cert estaria bé ser capaços de parlar amb respecte sense vòmits ni cagaleres.. ;)
au, salutacions i que la llum de crist us il.lumini jejeje
ricardo santiago
del poder eclesiastic actual. Un poder que predica en el que no creu i que no fa.
Habemus Carca, quina pena...!
Disculpa'm si tu parles de peres i jo de plàtans... però responent al comentari que has fet sobre lo de dedicar un carrer de Tarragoan a en Xirinacs, tens alguna idea de com ho podríem fer per plantejar-ho?
Tondo podriem fer campanya, que ja no em ve d'una....
Mon. Endavant amb la campanya que, com dius, no ve d'una. Jo sempre he pensat que cal posar als carrers el noms de persones originaries del municipi i quan tots tinguin el seu carrer que posin altres noms. I quan no siguin noms de persones, que posin noms originals!
VOLDRÍA PARLAR AMB TU, VIA CORREU O EN PERSONA, PER A PROPOSAR-TE UNA COSA MOLT IMPORTANT. SI POTS, ENVIA'M UN CORREU A AQUESTA ADREÇA:
oramirezdolcet@yahoo.es
ricardo santiago