Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
L'alliberament de les dues cooperants espanyoles de l'ONG Médicos Sin Fronteras és una de les primeres grans noticies de l'any. Després d'una setmana de segrest a Bosaso, Somàlia, la Mercedes García i la Pilar Bauza volen ja cap a Madrid on es podran reunir amb els seus. Mentre la discussió política es basa en saber si finalment s'ha pagat o no un rescat per l'alliberament de les cooperants, elles dues ja han anunciat que volen tornar a Somalia, volen tornar a treballar pels altres malgrat el trauma patit amb el segrest. M'ha sobtat i molt escoltar això però acte seguit he entès que hi ha gent que esta disposada a treballar i donar la seva vida per una causa que consideren justa, per aquell concepte tant ampli, la solidaritat, que sovint tendim a reduir a la mínima expressió. És gràcies a persones com la Mercedes i la Pilar que la gent col·labora amb les ong's. És gràcies a gent com elles dues que el món trontolla menys del que podria trontollar. Sóc feliç perquè han aconseguit de nou la llibertat tot i que, vist el que volen fer que és tornar a aquell país, es nota que la llibertat no ho és tot. Existeixen molts altres valors representats per persones que cada dia saben que pot el seu darrer dia i que, per aquest motiu, l'aprofiten al màxim per ajudar els altres. 
Comentaris
sense paraules
rcm
salutacions
És una vergonya que persones individuals intentin suplir el que haurien de fer els nostres governs.
Jo em trec el barret.
a vegades mos amaguem rera comentaris de "els que manen haurien de fer-ho, o el govern...."
a vegades, gairebé sempre, esperem que algú altre faci que lo nostre món sigui millor, tot oblidant que si volem un món millor només cal que comencem a caminar, que comencem a fer-lo....
podem anar al tercer món, o al quart que és més proper, podem marcar una creueta a la declaració d'hisenda o ser d'una ong, podem salvar les balenes, les ànimes, les dones maltractades, els rat-penats de vallfogona de les monjes o fer que els iaios no sentin la solitut més extrema....
podem fer mil coses, potser només cal deixar de demanar que ho faci algú altre i posar-nos a fer, naltros mateixos, aquest món millor que volem....
i lo món, no ho oblidem tampoc, ló món comença a la nostra vora, donant felicitat a les nostres famílies, companys, amistats...en resum, abocant "amor" a aquest món.
sona super-imbècil, ja ho sé, però m'és igual....
una abraçada
ricardo santiago