QUE N'APRENGUIN!


El pitjor que ens podia passar als catalans és que un dia després de demostrar a la resta de l’estat que volem decidir i no som submisos, sortint al carrer en una mobilització sense precedents, és que la “Roja” guanyés el Mundial de Futbol. Estem acostumats a que ens donin canya però tampoc calia un altre despropòsit com aquest. No estic pas descontent per la victòria de la selecció però si amb el fet que ara, sabent que tots els gols espanyols els han marcat jugadors del Barça, se’m fan evidents certs sentiments estranys.

No entenc tanta demagògia falsedat quan escolto els comentaris dels qui fan viure el Mundial per Televisió, JJ Santos i Camacho (dos grans espanyolistes de soca-rel) , i veig que diuen els noms del Carles Puyol, Joan Capdevila o Xavi sense cap problema, ben pronunciats. Ho diuen amb la boca grossa però són personatges que desitjarien veure Catalunya enfonsada en la misèria, gentussa que cremaria l’Estatut abans que retallar-lo o que li donaria a aquest document, tan preuat per als qui van sortir dissabte al carrer, una utilitat més higiènica.

Bé, ara ja són Campions del Món i tota la colla de persones que aquesta nit i matinada del diumenge han tret a passejar la bandera espanyola, algunes que encara són més patriotes han onejat la del toro, ja no tenen cap problema. S’han acabat les hipoteques, els crèdits, els deutes, l’atur i la falta de prestacions. Ja no hi ha problemes, tot és felicitat.

Zapatero, que es devia lliurar amb plaer a tots els sants i les verges existents al nostre país i altres d’estrangers, respira tranquil mentre els espanyols que se senten més espanyols que mai fan el ruc gastant benzina i movent la bandereta pels carrers de la seva ciutat. Si algú anava restret aquest diumenge es deia ZP i el seu govern que han vist com, gràcies als catalans i jugadors del Barça, tenen uns mesos més de vida. Han estat els mateixos catalans que tants mals de cap els provoquen els qui els han donat la gloria tot i que cobrant. En aquesta vida no hi ha res gratis, ni la mort. Per això, com tot te un preu, que el president espanyol aprengui la lliçó i respecti més Catalunya i la faci respectar.

Ara que té temps i la gent no pensa en la crisi ni en problemes econòmics, que algú intenti explicar al món i, especialment a Espanya, que no som cap monstre a vèncer perquè som, mal que els pesi, els qui hem regalat a la selecció “roja” el capítol històric que tants anys esperaven.

Epicteto de Frigia va dir: La envidia es el adversario de los más afortunados.

Senyores i senyors, que n’aprenguin!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS