AGRICULTURA MENTAL

La pèrdua de certes persones sap greu i la mort del periodista Luis Mariñas és un exemple clar. En tinc molt bons records perquè recordo haver crescut escoltant grans comunicadors i entre ells hi havia en Mariñas. Quan el veia per televisió sempre pensava que s’assemblava al Sandokán i me l’escoltava amb atenció perquè tenia una veu captivadora i una mirada penetrant que et submergia en les informacions que llegia i explicava. Sembla que fa anys que tenia problemes de cor i al final ha mort molt jove però amb un currículum que costa dècades aconseguir i que formarà part de la història durant molts més anys. No entraré a dir que “era una gran persona” perquè no el vaig conèixer personalment però si que us diré que era un gran periodista. És curiós. La carronya televisiva que alimenta als frikis i semi-famosillos es queda i els veritables informadors van deixant-nos orfes de bons telenotícies i espais de debat. Per acabar, mireu la semblança entre la foto de Mariñas que acompanya el ...

Hi ha decisions que mai es podran entendre. Quan Telecinco entra per la porta, la cultura i la bona informació surten per la finestra. La darrera idea de la cadena de tancar CNN i omplir aquest canal amb la programació en directe de 24 hores de Gran Hermano, ens ho diu tot. Ens marca les pautes ben clares i defineix les intencions d’un grup que sap vendre únicament brossa televisiva. Cal que la gent no pensi perquè si el ciutadà pensa es pot posicionar contra el sistema i no hi ha res pitjor. 24 hores veient frikis que només saben malparlar, insultar i fotre’s mà com els ximpanzés són, per als directius italians de T5, potser encara més primitius que els mamífers esmentats abans, més útils. Enhorabona a tota la gent que ha fet possible CNN aquests anys. Els vídeos que us acompanyen el post són d’ells, acomiadant-se de la seva audiència que, traduïda en allò que es diu share (percentatge de la quota de pantalla) era massa baix i ara pujarà gràcies al zoo mediàtic de les bestioles del ...

El Tribunal de l'Argentina ha condemnat aquests darrers dies a cadena perpètua a 13 repressors de l'última dictadura militar d'aquest país, entre ells a l’ex dictador Videla. El mateix tribunal ha imposat 25 anys de presó a altres repressors d’aquella època per uns fets que, recordem, van comportar la desaparició de milers de persones, també rebi el seu càstig. Els qui fa anys que lluiten per seure a la banqueta dels acusats als autors d'aquests crims poden començar a respirar. Un dels col•lectius, potser el més gran i més important, és de les Àvies i Mares de la Plaza de Mayo. Fa tres dècades que busquen als seus fills i néts, que viatgen per tot el món per fer arribar a tota la societat el seu missatge i les seves reivindicacions. Fa pocs dies una d'aquestes àvies, Buscarita Roa, va participar en el Primer Seminari sobre Drets Humans per l'Ajuntament de Sevilla. En aquest esdeveniment, de gran importància, també hi hem participat, en qualitat de ponents, qua...

A la Ministra Sinde li han tombat la seva llei amb la que pretenia prohibir les descarregues de la xarxa i sancionar-les. La guionista de la pel•lícula “mentidas y gordas” ha vist com les seves fal•làcies i enganys, encara més grossos, li petaven a la cara i els seus intents d’alimentar encara més als xupopters i pirates de la SGAE fracassaven. Al Paco, del bar del davant de la meva oficina, li volen fer pagar 50 euros trimestrals per tenir televisió. Del tot absurd i vergonyós. Com cobrar les músiques que es posen en una boda o els himnes dels clubs esportius, una altra vergonya que serveix únicament per alimentar uns artistes que no estan ni acabats perquè mai havien arribat a cap quota de fama important. Gràcies a la derrota de la llei Sinde podrem seguir descarregant pel•lícules de la xarxa, escoltant la música que volem i fent altres accions que, en cas que calgui pagar-les, les pagarem sempre i quan els guanys vagin destinats realment als artistes i no pas als qui en fan la sev...

Acabo d'eliminar el darrer post publicat ahir en aquest blog que per cert, per si algú no ho sabia, és el meu espai personal on escric allò que em sembla amb la màxima llibertat. Uns amis m'han demanat que el tregui i així ha estat, l'he tret. Ho he fet per dos motius, per la petició dels meus amics i per evitar donar protagonisme a aquells que és l'únic que busquen. Obviàment segueixo pensant el mateix que havia escrit. Més coses. Demà us explicaré les meves experiències viscudes a Sevilla on he participat com a ponent al Primer Seminario sobre Derechos Humanos conjuntament amb una trentena de ponents més procedents d'una quinzena de països. Ha estat molt gratificant. He fet moltes entrevistes interessants que també compartiré amb vosaltres en aquest espai i d'aquí uns dies penjaré el vídeo de la meva intervenció a Sevilla.

La vida t’ensenya moltes coses i la mort, per desgracia, encara més. Si tots els qui van pel món fent i desfent, sense tenir en compte sentiments viscuts i emocions compartides, poguessin aprendre els valors que es coneixen amb el sofriment i les males experiències, canviarien el rumb i serien més humans, donarien més valor a moltes coses que ara els passen desapercebudes. Avui parlo en aquest to per tractar a fons el concepte de solidaritat i ajuda. Escric aquesta reflexió uns dies després d’haver tingut un bon ensurt tot tornant de Reus cap a casa meva. Va ser el passat diumenge dia 5 a l’autovia de Bellisens, prop de la nacional 340. Una placa de gel, segurament que era la única que hi havia aquell dia en tota la província de Tarragona, es va interposar en el meu camí i, com no l’havia vist, vaig frenar la moto abans d’agafar la corba que venia tot just a sobre de la placa. La moto va sortir llençada contra la tanca metàl•lica que separa els dos carrils de la carretera i un ser...

No hi ha acte més covard que criticar a les esquenes, denunciar amb la cara ben tapada, actuant d'esquenes. Ho fan els impresentables i els sonats mentals que veuen fantasmes on no n'hi ha. I quan hi ha mitjans de comunicació que molesten, que no obeeixen disciplines ni ordres, que han triat la seva independència per sobre la submissió i les subvencions oportunistes, queda el joc brut de minar el treball i la feina dels seus editors, treballadors i col·laboradors. Fa un parell de dies que el grup de Facebook del diari online Tot Tarragona ha estat suprimit pels administradors d'aquesta interessant xarxa social. Algun impresentable dels que deia abans, dels que amaguen la cara i treballen amb la maldat, va decidir denunciar el grup del TT que superava amb escreix els 4.000 seguidors. El joc brut, com les mentides i els actes fets amb mala fe, són com un bumerang i el mal que fas sempre et torna. Temps al temps.

La presentació del llibre que recull els primers anys de vida de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona va ser tot un èxit. El Saló d'Actes de l'Ajuntament es va omplir de públic format pels qui hem tingut la sort de col·laborar en la elaboració d'aquesta obra, més d'un centenar d'autors locals procedents de diferents àmbits creatius. Hi ha polítics, periodistes, professors i catedratics, alumnes i experts en mil materies que, per un o altre motiu, hem utilitzat aquest servei municipal en algún moment dels darrers 25 anys. El llibre ha quedat de primera. Publicat per Arola Editors, es tracta d'una obra coordinada per la directora de la Bilioteca Hemeroteca, l'Elena Virgili. Crec, i ho dic al meu escrit en aquest llibre, que espais com aquest cal que siguin potenciats i s'apropin al ciutadà. Valen molt la pena, són un punt de referència i una autèntica troballa quan et falta informació per a preparar llibres, reportatges i treballs. La meva enho...

El passat diumenge era núvol i gris per als més pessimistes. Al matí anaven dalt de la barca tots junts i al vespre el Capità Cordovès Pepe Monti va abandonar la tripulació deixant a tots els militants remant sense control. En una altra barca hi ha anava el Capità Avellana 2.0 i va fer el mateix, al vespre de cap a l’aigua deixant solets als militants que, en aquest cas i un cop celebrades les eleccions, no tenien ni rems. I així, els militants que són sempre els qui fan grans als partits, la veritable tripulació, van embarrancar tot intentant salvar-se de la tempesta. Els qui ho van aconseguir estan construint una nova nau que anomenaran “projecte” però altres que s’han salvat del naufragi, no volen als mateixos comandants per la nova travessia. Estaran temps donant voltes, visitant ports tot cercant embarcacions més dignes i fortes per superar tempestes complicades. Ara, els capitans que van abandonar les seves naus, s’han fet llops de terra i s’han tancat a casa, com els covards,...

Mitjans de comunicació vetats per no publicar el que toca, ex-professors de l’Escola d’Adults denunciant l’assetjament al qual havien estat sotmesos, més de la meitat de la plantilla de la Policia Local donant-se de baixa per depressió, tots els regidors de l’oposició en bloc abandonant el ple pel menyspreu rebut de forma constant i ara, com a remat final d’una actuació que ens recorda als anys de la televisió en blanc i negre, l’expulsió d’un regidor del seu propi partit per motius de partit que no pas de ciutat. Són exemples de la forma de governar de l’alcalde d’un municipi costaner que comença per C i acaba per S, un personatge que ha demostrat equivocar-se en el fons i en les formes, que passarà a la història com un governant poc tolerant i gens dialogant en temes que no pot defensar. Prendre la decisió d’expulsar del teu propi equip a un dels seus membres evidencia que aquesta persona ja ha perdut el nord. Entre altres coses perquè parlem d’un dels pocs regidors que, en cas qu...