CUADERNOS PARA EL DIÁLOGO

Recordo que ara fa uns anys, a meitats de la dècada dels vuitanta, tots els quioscos tenien a la venda la revista Cuadernos para el Diálogo. En aquella època aquesta capçalera era emblemàtica i hi escrivien les primeres espases de la literatura, el pensament i la societat espanyola i internacional. Més tard, amb l'augment de la oferta de revistes de tot tipus, tot i que no anés acompanyat d'un increment de la demanda, algunes revistes com Cuadernos van anar perdent força.

I ara fa pocs anys es va tornar a recuperar la seva aparició i ha anat creixent la seva venda tot i que no a tots els indrets de l'estat espanyol. El cas, i aquí ve el perquè d'aquest post. és que recentment he tingut el plaer de formar part de la nomina de col·laboradors de Cuadernos i al número del mes de març hi publico cinc pàgines que contenen dues de les moltes entrevistes que, aprofitant la meva estada a Sevilla on vaig pronunciar una conferència el passat mes d'octubre, vaig fer a altres dels convidats. Us poso els tres documents que contenen les cin pàgines. Clicant sobre cadascun d'ells, s'amplien i es poden llegir sense problemes.

REMENANT BROSSA

Al primer dia va vetar mitjans que no publicaven allò que ell volia. Al segon, enviava informació només als mitjans de la seva corda. Al tercer va posar al seu abast i les seves ordres els mitjans del poble, els municipals. Al quart va prohibir a l’oposició sortir al butlletí municipal perquè el criticaven. Al cinquè va retirar subvencions als qui no podia controlar. Al sisè dia va llençar a la brossa als qui ja no podia pagar per cantar la seva veritat pel seu mal cap gestionant els diners de tots.

I al setè, pensant-se que era Déu, va quedar descansat i ben retratat proclamant la seva autocràcia i tirania a crits, portant per tots i cadascun dels racons de la terra el missatge que el confirmava com cacic oficial del regne. I així va començar el compte enrere dels dies que li queden de regnat, quatre i mal comptats.  

QUATRE ANYS

Article publicat al diari online Tot Tarragona. En aquest post no s'hi accepten comentaris. Si en voleu fer, cal que els feu directament a l'article publicat al TT, en aquest enllaç.

TEXT

Campanya. Precampanya i precampanya de la precampanya. Campanya. Primeres pedres de projectes inexistents. Talls de cinta i trossejat de la senyera repartida entre els presents. Inauguracions de projectes que no passen de ser una maqueta. Visita als mercats i cara d’escoltar amb atenció. Petons a les mares que compren a les parades. Repartiment de roses i dos petons més. Passejada pels carrers en bloc i massa. Petons als nens que ploren al veure tanta gent. Repartiment de més roses a les avies que els passegen. Porta a porta, casa per casa. Promeses als qui estaven tranquils veient la tele o preparant el dinar. Rialles i cara de preocupació i d’escoltar problemes. Simpaties mil. Empaties amb els veïns a qui diuen entendre. Mítings a dojo. Mítings exprés i mítings descafeïnats a càrrec de polítics que estan com una cafetera. Alts i baixos, contundència en unes paraules i missatges en els que no creuen.  Crítica i pals per als adversaris i companys de govern fins fa pocs dies. Convenciment de ser els millors, la solució, l’alternativa, el canvi, el relleu, aire nou, aire fresc, un nou alè. Més porta a porta veient veïns que no han demanat cap visita ni la volien. El missatge de torn. Hem estat bons. Serem millors. Els altres són dolents. Entrega del programa en mà en format de paper mullat que es passaran per la soca i el folre quan tornin a agafar el seient encara calent dels darrers quatre anys.  Tingui un pin, la samarreta, la gorra, la vida per un vot. Una setmana, dues setmanes, jornada de reflexió per sortir al carrer a passejar la cara i fer la foto falsa de família inexistent quan el mandat. Dia X. Les votacions. Una altra foto amb la dona i els nens posant la papereta a càmera lenta tot fent un somriure fals. Visita a les taules per saludar als militants, la tropa de negres que treballa a l’ombra i a l’ombra es queda. Tanquen els col·legis. Campana y se acabó. Hora de la veritat. Nervis, decepcions camuflades i discursos victoriosos sortint al balcó o davant del faristol per anunciar que ningú perd i tothom guanya. Quatre anys més d’esquena al poble guardant les promeses en un racó i jugant amb els diners de tots. I als quatre anys campanya, precampanya i precampanya de la precampanya...