AGRICULTURA MENTAL

En ocasions, la segona mà té un premi de primera. Fulles amagades dins les pàgines, pàgines amagades dins el llibre. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

Flors a la finestra del silenci. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

La reconquesta humana, esclavatge dels elements. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

Per Sant Jordi, les ràdios i altres mitjans de comunicació surten a peu de carrer per viure en viu la Diada i conversar amb els autors locals. Ahir al matí vaig estar parlant del nou llibre a La Nova Ràdio (al 99.8 FM i online) al costat de les escriptores Agnès Toda i Maria Lluïsa Amorós i del periodista Gerard Gort. Va ser una jornada agradable la viscuda ahir a Reus, de retrobament amb persones que feia anys que no veia. El colofó ha estat saber, feliçment, que el llibre que he editat sobre la història de la ràdio a Reus, obra del periodista Albert Sunyol, ha estat el tercer més venut de la Diada. Com a editor em sento molt satisfet.  La foto és de l'entrevista d'ahir a la ràdio. 

Rierols del pas del temps al cap de les cases quietes. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

Finestres que conviden a volar, tot naufragant per l'horitzó. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

Quan vaig assistir a la prèvia del TEDx Tarragona d’enguany, veient que el fil conductor seria el concepte “Shine”, vaig tenir clar que els organitzadors l’havien encertat proposant-ho en una ciutat que, malauradament, està perdent brillantor i li falta punch cultural. Negar-ho és fer trampes al solitari. Culturalment, Tarragona ha anat perdent pistonada i els darrers mesos, amb l’anunci de diferents mesures impensables i kafkianes, la situació s’ha tornat patètica i angoixant. L’arrel del problema és la poca confiança, per no dir nul·la, que es té en les entitats que fan activitats, en els gestors privats que programen actes i l’inexistent suport que es dóna als espais no municipals on es desenvolupen. Algú, a l’ajuntament, encara no ha entès que aquestes persones i col·lectius fan, de manera subsidiària, una tasca que a nivell municipal no tenen al seu abast. Lluny de donar-los suport, s’opta per posar pals a les rodes, no assistir ni ajudar, col·laborar a la mort dels proj...

El sol neix a les parets i elles, s'hi posen bé. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

Ha estat bonic presentar el llibre a Riudecanyes aquest dissabte. Ja fa mesos que estic dient que, ens agradi o no, els escriptors tenim la tasca d’evangelitzar la nostra paraula –de manera apòcrifa òbviament- a quants més territoris i espais millor. A la Societat Recreativa de Riudecanyes hi ha hagut caliu, proximitat del públic i mirades atentes de persones que volien aprendre, escoltar i, a la seva manera, regalar-me petits detalls traduïts en gestos i preguntes que han format part del diàleg final de la presentació. Estar acompanyat del Josep Maria, que a més de ser l’alcalde del municipi és amic meu des de fa molts anys, m’ha garantit des de l’inici una estona calmada i un acte distés. Així, amb tots aquests ingredients, sempre és fàcil donar a conèixer la teva obra.  La gira de presentacions segueix i el proper dissabte arribarà a la ciutat de Reus. Ja us en parlaré. A la foto, el Josep Maria un servidor.

Serà un plaer portar "El trist atzar del vertigen que em devora" demà dissabte a Riudecanyes. El Tour del Dervix ancora en aquesta illa terrestre que tant m'agrada, indret de muntanya que regala un horitzó amb el mar de fons.  El Josep Maria Tost, alcalde del municipi i amic meu des de fa més de vint anys, m'ajudarà a presentar el nou llibre.  Serà a les 18.30 hores a la Societat Recreativa, al centre del poble i en plena Setmana Santa. Millor... impossible. Us hi espero!

Avui, Dia Mundial del Bes, es pot recordar aquest gest de moltes maneres. Si em remunto al més dolç que he fet mai, va ser a la ciutat Tarragona l’any 1999, prop del carrer Apodaca i de la casa on vivia. La noia a qui li vaig fer, l’única dona de la qual m’he enamorat fins avui, marxava al cap de poca estona en tren cap a la seva ciutat, a cent quilòmetres.  Després d’aquell, va haver-hi molts altres petons amb ella. I després d’ella, altres petons i altres moments, altres instants en altres situacions, en altres ciutats i altres terres. Perquè la vida ha seguit endavant.  Per això, i perquè l’única imatge d’aquell primer bes que us dic és a la memòria, us regalo aquesta altra instantània. Us serà més propera, més popular i més visible en tots els sentits. Són Deborah Kerr i Burt Lancaster a “De aquí a la eternidad”. No va ser un bes fàcil tot i ser de pel·lícula.  El nexe en comú, tornant al bes d’aquell dia a Tarragona, és el desig que vaig sentir que ...

Caure o decaure: és al cel la qüestió. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

A la terrassa, colors de poble. Al cel, grans ciutats que no es veuen. Segueix-me a instagram. El meu nom d'usuari és: oscarramirezdolcet

Vaig decidir obrir-me un perfil a Instagram més per tafanejar que no pas per una altra cosa. Va ser fa un temps i he d’admetre que he descobert, sorprenentment, que aquesta aplicació permet fer, si hi poses ganes i gust, una perfecta poesia visual amb les imatges. Les fotos són un regal visual i també mental perquè ajuden a pensar, et generen paraules internes, t’evoquen records i moments del passat més llunyà o ben recent. Amb elles, amb les   imatges, immortalitzes el moment i també la memòria.  Ara, mesos després d’obrir el perfil a Instagram, on m’hi podeu trobar amb el nick “oscarramirezdolcet”, supero els 500 seguidors i em fa feliç veure que altres usuaris se senten contents amb les imatges que vaig compartint.  Per això, i aprofito ara que ja he penjat 120 fotos pròpies, vull compartir aquí al blog i amb vosaltres, les imatges que he anat posant i els textos –sempre breus- que les acompanyen. És sempre poesia visual i espero que us agradi força....