LA MEVA RECEPTA (publicat a la revista Galens del Col·legi de Metges de Tarragona)
Els metges i els periodistes tenim moltes coses en comú, moltes semblances. La primera, molt banal i plaentera, la vaig descobrir fa dos mesos a Italia. Un taxista amb qui havia compartit tot el mati mentre m’ensenyava la illa on vaig passar el cap d’any em va preguntar a que em dedicava. Soc periodista i treballo a la televisió, li vaig respondre. Quan ens vam acomiadar , l’home em va dir “Ciao dottore!”. A Italia, li diuen doctor a tot aquell que té una carrera. Certament curiós però té la seva explicació. Un metge treballa amb la informació que té de cada cas, en fa la lectura en base als seus coneixements, informa al pacient i comença a treballar per salvar-li la vida. El periodista fa el mateix. Disposa de la informació, la tracta seguint les normes apreses, la difon als seus oients o lectors i la segueix treballant per esclarir el cas i arribar a bon port. A un lector no el pots matar a cops de noticia però li pots crear un mal estat o confussió si no aconsegueixes afrontar bé el