AGRICULTURA MENTAL

Aquest post va per la gent que lluita, protegeix i defensa als altres abans de mirar-se el melic. El dedico a amigues com la Sonia que abans d’ahir perdia al seu pare i a qui li comentava, al tanatori de Reus, que la gent gran arriba a un punt en el qual, quan emmalalteixen, estan millor en aquell nou escenari que els aculli (deixant estar si són creients o no) que no pas en un paisatge on els seguim intentant buscar, el més proper a nosaltres i el més casolà, en el que fa temps que no habiten. El dedico a l’Esteban , col·laborador del Menjador Social de Bonavista, on dedico part del meu temps, i que es va crear el passat mes d’octubre i que ja pateix pel seu futur davant la manca d’ajudes d’aquelles multinacionals que SI donen diners per altres “xuminades” però els neguen a causes socials i solidàries. Perquè aquesta setmana l’Esteban   anava amb la furgo a Flix a buscar aliments recuperats i donats quan es va adormir i va estavellar-se amb la furgoneta. I ara, amb divuit...

La vida colpeja constantment i provoca dolor quan hi ha pèrdues tant importants com la que em comunicaven ahir al vespre.  Ha mort l’amic Rafa González. Amic (en primer lloc perquè són molts anys i moltes les vivències que em quedo per a mi) i periodista perquè vaig tenir la sort de compartir amb ell onze anys de trajectòria professional, set a la ràdio, a Onda Rambla, i quatre a la televisió, a Més TV.  Ens varem conèixer el 1995. Jo venia de la COPE i entrava a treballar a Onda Rambla. Ell hi feia la secció d’esports, la seva especialitat, centrada en el seu sempre estimat Nàstic de Tarragona.  Varem treballar molt junts presentant programes magazine i altres d’entreteniment. I, el que és més important, varem compartir hores i hores de conversa, desenes de cerveses, sopars de complicitat i mil rialles sempre amb amor i estima.  Més tard, a la televisió de Tarragona, vam tornar a coincidir. Jo era el Cap de Programes i ell el Cap d’Esports. Quat...