AGRICULTURA MENTAL

Aquesta setmana entra a formar part de la família de blogs que llegeixo i segueixo de ben a prop un espai molt interessant i molt important. Per aquest motiu li dedico més espai i li concedeixo aquesta entrada d'honor a la blogosfera. Us parlo del blog del meu amic, gran periodista i ex-company de feina Pitu Tarrasa . D'ell en puc dir moltes coses perquè hem compartit molts anys de bona ràdio. Va confiar amb mi el 1995 quan vaig incorporar-me al serveis informatius d'Onda Rambla i, quatre anys més tard, quan ell ja era director de l'emissora i jo Cap d'Informatius d'Onda Cero Reus, va venir a repescar-me pel seu equip per a dirigir els serveis informatius d'Onda Rambla a Tarragona i Tortosa i Onda Cero a Reus. De tots els anys d'ofici, empreses on he treballat i companys que he conegut, el Pitu ha estat la millor troballa que podia fer. Bé, perdó, la segona. La primera va ser la Mar , la meva dona a la qual vaig descobrir quan treballàvem junts en aquest

Aquest emblema que ja tinc penjat al blog fa un parell de dies pertany a la xarxa Tradiblog, una nova iniciativa molt interessant a la qual m'hi he sumat per pura convicció i per l'interes que sempre he tingut, i demostrat, per moltes de les nostres tradicions. La xarxa Tradiblog intentarà unir, de forma virtual, tots els blogs que toquen temes propers a la cultura popular i tradicional de tots els Països Catalans. Els blogs que en formaran part poden ser de qualsevol indret o racó del país i s'integraran en un directori que tindran tots els membres. Es pot tenir penjat al blog únicament el banner d'enllaç o, si es desitja, la llista amb els enllaços dels altres blogs que en formen part. Cal que la xarxa es faci més gran i fer-ne molta difusió i, en cas que en vulgueu més informació o formar-ne part, enviar un correu a aquesta adreça: tradiblog@mesvilaweb.cat De moment els blog que en formen part som: De bon matí , El bloc d'un de Reus , Tot és possible , La Garrof

Els homes menteixen més que les dones. Ho assegura un estudi encarregat per la revista farmacèutica Apotheken Umschau . Segons aquest informe, nosaltres diem mentides amb molta més freqüència que elles. Set de cada deu homes menteixen sovint mentre el percentatge entre les dones és de sis per cada deu. A més, l'estudi conclou que dos de cada tres dones enquestades no poden tornar a confiar en una persona quan els ha mentit i en canvi els homes son més permissius perquè només desconfiarien la meitat d'ells. Una altra dada ja coneguda és la que indica que els homes llueixen (farden) molt més que les dones i tenen tendència a exagerar per quedar millor quan es parla de segons quines coses. A més, un 30 per cent dels homes enquestats ha assegurat que, quan els enxampen mentint, no els importa gens. Les dones tenen més vergonya en aquests casos, un 82 per cent no suporten ser descobertes. Aquí queden les dades per rebre comentaris tot i que us proposo la màxima sinceritat. Feu públi

Les televisions privades li han dit avui a la Vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, que no se les pot responsabilitzar per tots aquells casos de violència sexista. La reunió entre l'associació que aglutina les televisions comercials i el govern s'ha fet arran del cas de la dona que va morir assassinada pel seu exnovi després que els dos apareguessin al programa "El diario de Patricia" , una de les moltes porqueries que emet Antena 3. A mi em sembla una excusa de mal pagador, una excusa barata, una rentada de mans sense precedents. M'ho sembla perquè en aquesta vida tothom ha d'assumir les seves errades però el que mai ha de fer és cometre aquestes errades i evitar les culpes. Queda clar que totes les televisions, públiques i privades, influeixen en un determinat sector de la població que, per motius que ara no explicaré, son manipulables en tots els sentits i també pel que fa a l'opinió de tots els temes. Si els dius blanc, com la

Em preocupa molt tot el que està succeint a França arran de la mort dels dos adolescents que viatjaven en una moto, sense casc i a gran velocitat, i van morir al xocar contra un vehicle de la Policia. Es torna a repetir una historia que l'altra vegada, ara fa dos anys, se li va escapar de les mans al govern sencer i que va acabar amb milers de cotxes i autobusos cremats, desenes de ferits i centenars de detinguts. França torna a estar envaïda pel caos que formen les batalles campals entre la policia molt contundent i els grups de joves violents. Uns disparen bales de goma i altres cartutxos de caça amb bales de plom, uns creuen tenir la força i els altres s'oposen al sistema. La segona nit de violència ha acabat amb desenes de ferits greus, molts d'ells policies, nombrosos cotxes destruïts i edificis malmesos. Que farà ara el govern francès? Que farà el president Sarkozy que ara fa dos anys, quan l'altra crisi, era el Ministre de l'Interior? És de nou culpable la p

Un dels classics més coneguts del cinema està d'aniversari. Avui fa 65 anys que es va estrenar la pel·licula "Casablanca". L'Institut Americà del Cinema l'ha catalogat com la millor historia d'amor del cinema per davant d'altres obres com "Love Story" o " An affair to remember" . No es pot negar que Casablanca captiva l'espectador, té màgia i un historia que no destaca per la seva originalitat però si per la posada en escena, argumentació, ubicació, pels personatges i la interpretació dels actors. Només Humphrey Bogart sabia el final de la pelicula perquè, com a gran estrella que era en aquells moments, havia tingut acces al guió per llegir-lo, acceptar-lo o rebutjar-lo. De Casablanca n'han sortit frases mitiques com la última que es diu al film "Creo que esto puede ser el principio de una gran amistad" o la bellissima Ingrid Bergman demanant al Sam que la tornes a tocar. La cançó "As time goes by" havia

Ens ha deixat un dels grans, una persona que desprenia simpatia i tendresa, proximitat i senzillesa. Ha canviat d'aires el creador de l'assaig "Els altres catalans" , un document que no va deixar ningú indiferent, que va impactar a tots els cors i que encara es ven i es llegeix. Paco Candel va ser sempre una persona estimada per la gran majoria. Tothom el recordarà per la seva obra, quasi una seixantena de llibres, pel fet d'haver estat, l'any 1977, el segon senador que va treure més vots a tot l'Estat, el peix petit que es menjava el gran oceà i aquells mars on poc hi havia navegat. El seu compromís social i la seva tasca com a periodista mai seran oblidades per ningú. Candel va ser sempre una persona feble per la malaltia i forta per l'esperit i les seves conviccions. He recuperat del Youtube una de les últimes entrevistes que se li van fer i us recomano dos articles que m'han agradat molt. Son aquest i aquest altre . Han mort un home, han tren

Un mort sempre ha estat bona persona malgrat quan era viu rebia critiques. Això és així, fixeu-vos en els detalls. Mor algú famós i resulta que tot és un drama i un trauma perquè ens ha deixat una gran figura de la literatura, teatre, cinema o qualsevol altre disciplina cultural. Però jo sempre faig memòria de les persones famoses que ens deixen perquè sóc una persona que no oblida. Vaig pel Fernando Fernán Gómez , l'últim mort conegut. Tots els informatius han destacat que era un gran actor (cert), un gran creador (cert) i una gran persona amic dels seus amics (cert). Però, que passa amb allò que han fet en el passat aquestes grans persones, grans creadors, grans actors o escriptors? Ara ningú es recorda que Fernán Gómez tenia tant de talent com mala educació? Ara, parlant d'altres morts coneguts recents i ja no tant, ningú recorda les paraules d'un Nobel anomenat Camilo José Cela parlant de les seves virtuts anals? Ara no recordem la bronca de Paco Umbral en un programa

Des d'avui mateix incorporo a la secció de premsa, la de premsa escrita, un nou link. Es tracta del contacte directe de la Revista Cambrils en la seva edició digital, mitjà que també s'edita en format paper i que rebo a casa cada mes. L'afegeixo per dos motius importants. El primer al comprovar que cada dia veig més visites d'aquest municipi on visc actualment. Veig que hi ha molta més gent interessada en veure i llegir allò que penso i dic. M'agrada molt. Actualment de visites en rebo moltes més de Cambrils que no pas de Reus o municipis veïns tot i que aquest liderat de poblacions se'l segueix enduent la ciutat de Tarragona. El segon motiu és per l'interès que crec que té aquesta edició digital de la Revista Cambrils ja que disposa d'un espai d'opinió per als lectors en cadascuna de les noticies que van publicant. Últimament m'ho passo molt bé llegint-la i especialment al migdia que ja hi ha penjades les noves informacions redactades. Sempre

És el primer post que catalogo com a personal i la primera foto familiar que penjo. Em sento molt estrany i tinc la necessitat d'explicar-ho tot i que ja sé que parlaré d'un cas que suposo que molts ja haureu viscut. Aquest matí hem portat la meva avia a una residencia per la gent gran. No sabem quantes setmanes s'hi estarà perquè tot dependrà d'una operació quirúrgica molt delicada que li han de fer al meu germà. Fa més d'un any que ell, el meu germà, va patir un infart intestinal i ara viu sense intestins, amb alimentació parenteral. Miraculosament va salvar la vida quan tothom, a l'Hospital Sant Joan de Reus, no hi confiava gens ni mica. Ara li faran, quan hi hagi un donant, un trasplantament. El procés pot ser curt, ja és en llista d'espera i de moment és l'únic, o llarg depenent de la recuperació. Mentre duri tot aquest procés, els meus pares hauran de viatjar a Barcelona i queda clar que no es podran fer càrrec de la meva avia atès que no camina ge

No faré massa aportacions sobre la significació de la jornada d'avui, 20-N. Fa 32 anys que va morir el monstre, el fatxa, l'assassí, el dictador. Fa 32 anys que li van posar a sobre una llosa de dues tones i que ens vam treure un pes de sobre. En tot cas, analitzant i mirant avui els diferents blogs que ja em son habituals, em quedo amb dues petites perles. Us recomano el post del Diari de la Mar per les vivències que ens recorda la seva autora sobre el dia de la mort del Paquito. Enllaçeu amb el post de La Garrofa de Mont-roig on veureu com Alfons López Tena ha d'enfrontar-se amb els fatxes de la Cope tot parlant de la independència, la relació Catalunya-Espanya i altres atacs dels periodistes que l'assatjen constantment. I acabeu la ronda de visites a aquesta web que es diu Generalísimo Francisco Franco on es lloa la figura d'aquest fatxa dictador. Els jutges tanquen pàgines d'internet que diuen veritats com a temples però es mantenen oberts espais que inc

Tinc un problema molt greu. Sóc, encara a hores d'ara, un votant indecís. No sé per qui apostaré a les properes generals. En Zapatero no m'agrada gens. Tinc la sensació que va guanyar les eleccions ahir mateix i que, per tant, no ha passat res aquests darrers quatre anys. En Rajoy no em fa el pes. Massa crítica constant que acaba desgastant. Del Gaspar Llamazares ja ni en parlo. A Esquerra mai l'he votada i no ho faré pas ara, CiU em desmotiva cada dia més i la resta de formacions no son de la meva confiança. És greu. Mai m'havia passat. Tinc dubtes seriosos, molt importants. I tinc una solució tot i que sigui en un altre tema. Tinc la solució de l'enquesta que havia proposat sobre allò que hauríem de fer quan arribi a la ciutat de Tarragona l'impresentable de l'Al Gore . Un 39 per cent dels participants volen que es faci una campanya de recollida de signatures per demanar a l'Ajuntament que no porti a Gore a la ciutat, que eviti la seva visita. Un 26

El post d'avui és molt visual. Diuen que una imatge val més que mil paraules i em quedo amb dues fotos de la jornada, dues instantànies que evidencien que el govern de Zapatero canta. La primera joia visual és de la S.E, la dona de Z.P. Ens mostra la Sonsoles Espinosa assajant l'òpera Aida amb el cor del Liceu. Sempre han dit que té bona veu i ara la podeu veure amb la resta de companyes líriques. Per si no la coneixeu, és la que té la boca més oberta i el cabell més curt. Em pregunto quantes proves haurà fet per arribar a assajar amb el Cor del Liceu on tantes i tantes joves, amb molt bona veu, mai arribaran tot i els seus esforços. Segurament, ser la dona del President del Govern hi té alguna cosa a veure. Per moltes persones, la imatge és tan poètica com irritant, indignant,Sonsoles no és la única veu del govern socialista. Qui també canta és la Ministra de Foment, Magdalena Àlvarez. Ahir el Parlament de Catalunya, tots els partits menys el PSC, va aprovar demanar la seva di

Aquesta setmana començo parlant de la ràdio i més concretament d'una emissora ebrenca, La Plana Ràdio de Santa Bàrbara. La història d'aquest mitjà cal buscar-lo en la dècada dels 60 quan emetia per Ona Mitja. Després de moltes negociacions, reunions i converses, la ràdio s'oficialitza, ja en FM, l'any 1995. Ara, dotze anys després, La Plana Ràdio s'ha convertit en un referent de la comunicació a les Terres de l'Ebre i cal donar molt part del merit a una persona que va treballar i lluitar de valent per fer possible aquesta realitat, el seu director Josep Roig Cardona . Ell presenta el programa "El nostre matí" que presenta, dins la programació d'enguany, novetats molt interessants com una secció anomenada "bloggeijan" on Roig parla amb els autors dels blogs, la gent que cada escrivim allò que pensem i compartit amb la resta de persones. Tinc l'honor d'anunciar-vos que el proper dimecres dia 21, sóc el blogger convidat per parlar

El Codi Deontològic no és un fil dental per netejar-se les dents. Ho dic per si algú del sector no se'n havia assabentat i especialment llegint la contraportada del diari Aquí d'ahir dimarts. El Saló dels Penjats publica íntegrament el text en qüestió, escrit pel periodista Josep Escaño . He de dir que em sembla perfecte, tan a nivell de redacció com de contingut. Escaño denuncia el que cal anomenar, parlant clar, com a prohibició al dret a la informació. Pel que ell explica al seu article, cert equip de govern de cert Ajuntament d'un municipi de la Costa Daurada que comença per C i acaba per S , ha decidit negar certa informació, aquella més conflictiva, al mitjà on treballa. Les formes de vetar són variades: no convocar, convocar a un hora diferent, convocar a un lloc diferent, convocar a la mateixa hora a dos llocs diferents dos grups de periodistes per informar parcialment i moltes altres. El cas és que, amb un o altre sistema, aquest periodista denuncia que el seu

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món ( http://jmtibau.blogspot.com/ ) proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs. L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders , repartits per un total de 37 blocs col·laboradors que trobareu llistats i linkats a la pàgina del Jesús. El text que li correspon en aquest bloc és el següent i quedi clar que la imatge no serveix de pista perquè és del Pere Calders: "En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar." Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món , al post del seu bloc titulat 30è joc literari.

Felicito als creadors de L'índex de la Tarracosfera , un nou espai que recull tota l'actualitat dels blocs tarragonins. És una forma més de saber moltes coses en molt poc temps, consultar gran part de la xarxa blogera amb un sol clic. Enhorabona al creador, el Marc G. Martínez Martí. Des d'avui ja estàs linkat com a espai molt interessant.

Ja hi tornem a ser. La mateixa història repetida amb un únic canvi, la ubicació de la tragèdia. Aquesta vegada ha estat al Mar Negre però ha tornat a passar. La forta tempesta que aquests dies toca de ple a les aigües d'aquest mar ha provocat el naufragi i enfonsament de quatre vaixells. Els equips de rescat ja han trobat les primeres víctimes del vaixell rus Najicheván . El mar ha escopit els seus cossos prop de la península de Tuzla. De la embarcació no en queda res, ara reposa al fons del mar com també ho fan les dels vaixells mercants Volnogorsk i Kovel . El pitjor cas és el de la contaminació que està provocant el naufragi del petrolier Volga-Neft que les ones de la mar van trencar per la meitat. Transportava 4.000 tones de fuel i el combustible ja ha arribat a la costa russa on s'han trobat les primeres aus mortes per la contaminació. Torna la tragèdia generada pel naufragi d'un petrolier i evidencia que al mar no hi ha control de les autoritats que fan la vista gro

Si, ja ho sé. Aquest titular és poc entenedor, fins i tot una mica surrealista però, permeteu-me que us desvetlli el secret i us regali plaer per les vostres orelles. Beirut és el nom d'un grup musical diguem que, diferent i del tot autèntic. El seu lider és en Zach Condon, un jove de 20 anys nascut a Estats Units que va venir a viure a París on composa els temes per als seus vuit companys de grup. Hi ha percussió, vent i corda i la veu del Zach, diferent com tot el grup. Aquest jove té la virtut d'introduir a cadascuna de les cançons els sons que ens recorden la música dels Balcans i altres països d'Europa de l'Est. En Zach es fa seus aquests sons escoltats a milers de quilometres per crear-ne de nous a París i enregistrar el vídeos en indrets difícils de trobar ja sigui perquè es tracta de racons de parcs o de fabriques abandonades. L'últim disc de Beirut es diu The Flying Club Cup i ha vist la llum fa molt poc. El nou treball té com a novetat que, a la música i

Aquest post el dedico al blog La Garrofa de Mont-roig , de l'amic Mon , que va fer un comentari al post on jo parlava d'Al Gore i el Nadal . Recullo la seva idea i us comento que he decidit crear una nova associació que he anomenat BACA (Blog Anti Christmas Americà) . Us hi podeu sumar tots aquells que recolzeu la figura del Caganer, el Tió, l'Home dels Nassos i els Reis d'Orient enlloc del Santa Claus i altres invents del país que mata a mig món i estar content de fer-ho, que ens vol imposar les seves tradicions per americanitzar Europa. No volem més iaios amb barba blanca i vestits de vermell pujant amb una escala per les façanes de les nostres cases. Volem que els nostres nens visquin les tradicions que nosaltres hem viscut i que entenguin que els regals els caga el Tió i els porten els Reis d'Orient si els poses menjar a ells i als camells. Reivindiquem un Nadal ple de les nostres identitats on regni l'amor i la pau i, per acabar, exigim als nostres ajuntam

Aquesta secció, anomenada Vila Enllà, no falta a la cita setmanal. Ja sabeu que hi comento notícies breus que crec que poden aportar un mínim debat i hi faig altres aportacions sobre imatges que hagi vist al llarg de la setmana. Començo parlant de la sentencia en ferm que condemna la Frikipedia per atemptar contra l'honor de l'SGAE, la Sociedad General de Autores de España. Si poseu la paraula "sgae" al Google, a partir de la quarta entrada veureu opinions molt interessants. El cas és que aquesta entitat ha guanyat el judici que va posar contra la Frikipedia per definir als seus membres com a "mafiosos". Vicente Herrera, responsable de la Frikipedia, haurà de pagar els 600 euros de multa i les despeses judicials que superaran els 1.700 euros. Per sort, amb aportacions particulars, n'ha recaptat uns 1.200. Des d'aquí he de donar el meu màxim suport a Herrera i el màxim rebuig a les formes de fer d'aquesta societat que ningú suporta. La segona inf

No em pregunteu com he fet la troballa però, sigui com sigui, he trobat un nou blog que al seu dia va decidir linkar-me entre els seus espais favorits. Aquest fet ja em satisfà perquè significa que l'autor o autors del blog que et linken et recomanen als seus lectors o tenen previst seguir allò que escrius tu. El que m'ha sobtat, molt gratament, ha estat descobrir que aquest blog no és a Catalunya, ni a Espanya, ni tan sols a Europa. Us parlo d'un blog canadenc que comparteixen el Katdo i l'Amélie . Es diu no comment pix i és un espai dedicat de ple a la fotografia on la protagonista sempre és la boira. No hi havia entrat mai o sigui que imagineu-vos quan, sense buscar-me, m'he trobat al mig d'un llistat de blogs de parla francesa (molts d'ells son del país veí) com una opció de consulta més. Us he de dir que les fotos que hi veureu son una passada, petits retalls de bellesa que l'ull humà i l'objectiu de la càmera només poden captar uns segons. A p

Del que ara us explicaré, al meu poble en diuen "cornut i pagar el beure". Els veïns del Molí de la Torre, un dels barris més coneguts de Cambrils, van manifestar-se el passat 6 d'octubre per a reivindicar més seguretat ciutadana. Aquella mateixa setmana s'havien produït dos robatoris a dos habitatges d'aquest barri que, sovint, és un dels punts de mira dels atracadors. Ja sabeu, t'entren a casa hi siguis o hagis marxat, t'amenacen a tu i tota la teva família, et roben el que poden i et deixen amb el trauma, difícil de superar, mentre esperes que arribin els cossos de seguretat. Home, un ja no espera que el govern cambrilenc aporti solucions al problema perquè, com tots els governs d'esquerres, les veuen passar i s'escuden en la futura arribada dels Mossos d'Esquadra mentre no lluiten pel replegament de les altres forces de seguretat ni amplien la plantilla de la Polícia Local o, si la amplien, ningú ho nota. He analitzat les dades d'una

Cada dimecres, el bloc Tens un racó dalt del món ( http://jmtibau.blogspot.com/ ) proposa jocs literaris amb premis inclosos. Aquesta setmana aquest bloc és un dels col.laboradors aportant una imatge com a pista. Per participar en aquest joc seguiu les intruccions que trobareu a Tens un racó dalt del món . I ja sabeu que entre els participants es sortegen un munt de regals. Si entreu a la pàgina del Jesús hi veureu l'obsequi que ha preparat i que, com sempre, és molt interessant. Però ara us toca resoldre aquest enigma, la pista del 29è joc literari.

Fent la ullada diària als blogs que més m'interessen he trobat un meme que em passa el Jesús M. Tibau on cal que expliqui per què escric un blog. Per al Jesús, persona acostumada a treballar amb les paraules, serà fàcil explicar el que per a mi, ara, és bastant complicat. Aquest blog el vaig posar en marxa ara fa un any per anar penjant tots els articles d'opinió que vaig escriure al diari Més Tarragona. Calculo que van ser més d'una cinquantena de temes ben variats tot i que molts d'ells es centraven en la política. Amb el temps, la meva opinió va anar molestant perquè divergia de la línia editorial i un dia, sense avisar, van deixar de publicar l'escrit que havia fet. Vaig penjar doncs aquests escrits al blog però ara fa cinc mesos, passades les eleccions municipals que em van suposar molta feina perquè dirigia la campanya d'un partit polític, vaig tornar a obrir el blog tot cometent una errada. Jugant, jugant, vaig esborrar-lo sense solució per a recuperar-l

Gràcies a Al Gore hem pogut saber que el canvi climàtic és un dels culpables que nomes tinguem dues estacions enlloc de quatre. Passem de la calor intensa al fred encara més intens sense que el cos es pugui preparar pel cicle que ens tocaria viure i que és més lent i menys traumàtic. Gràcies al país de l'Al Gore em canviat els nostres costums nadalencs. El que abans era un temps curt de reunió, s'ha convertit en un trimestre comercial on les famílies arriben als dies clau de reunió cansades del Nadal, Sant Esteve i Todos los Santos. Gràcies a la patria que va parir a Al Gore , el caganer té cara de polítics, Santa Claus li fot trenta voltes als nostres tres Reis i el Tió ens recorda més a un jugador de basquet que no pas a aquell tronc en forma animal que ens dona petits regals. Amb el que li fan cagar (playstations, nintendos i altres consoles), si el tió fos de carn i os ja hauria emigrat al Tibet. I tot això gràcies a Al Gore i el seu país que mata durant tot l'any i

Arriba dos dies tard però arriba una nova entrega del Vila Enllà , espai de notícies breus i plaers visuals. Aquesta setmana que hem deixat enrere l'he dedicat molt a mirar altres blogs i m'han impactat molt positivament algunes imatges que ara us comentaré. Abans vull comentar tres notícies que es mereixen una aportació. La primera és la més recent. La mort de Claudi Arnavat , Cap de Comunicació de l'Ajuntament de Reus, no pot deixar ningú indiferent. Ocupar un càrrec important com aquest és sempre molt complicat i no tots els periodistes en son capaços. Ell ha estat al capdavant d'aquest departament molts anys i hi ha treballat intensament fins el final. Us recomano que llegiu la carta que ha publicat a tots els mitjans l'Alcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez, sobre la mort del Claudi. Pérez i Arnavat eren molt amics i es nota el sentiment que posa en el seu escrit l'alcalde. La segona informació que cal comentar és el retorn a la vida laboral del pare de la Mad

Em conviden a un nou meme, un meme que em pregunta o em demana tres consells de com s'ha de portar un blog. La petició arriba des del blog de la Maria Rosa Martí i com sempre el contestaré sense problemes i amb gran plaer. Primer: Ser concient que el blog és el teu espai i que, per plaer propi, el comparteixes amb altra gent que, derivat del plaer propi, aporten altres visions, formes de pensar, opinions. Segon: No obsesionar-se amb el teu espai. Si un dia no escrius res serà perquè no en tenies ganes. Si penses que has decebut algú per no publicar un dia, vas malament. Tercer: Escriure sempre amb el teu nom i cognoms allà on sigui. Els anònims ho son pel fet de no tenir cap blog i no el tenen perquè no volen. Aquest meme, molt interessant, el passo a: Saló dels Penjats , Ara mateix enfilo aquesta agulla i al nou blog de la meva dona, la Mar Roca . Apa, a contestar!

Per als polítics, els pobles sempre seran de segona. Si a això hi sumem la poca presència que poden tenir a alguns mitjans de comunicació local, hi ha gent que pot tenir la percepció, sempre equivocada, que als pobles s'hi viu de mil meravelles, que no hi ha successos ni robatoris. Tot el contrari. No se'n parla però n'hi ha més que a les grans ciutats. Llegia avui al Diari de Tarragona la denuncia que arriba des de Falset. Els veïns d'aquest municipi han patit més d'una quarantena de robatoris l'últim mes. Han tingut lloc a cases del nucli urbà i als masos que hi ha al terme municipal. Hi ha casos de veïns que impacten encara més. Un d'ells comenta que ha estat víctima de tres robatoris en tres dies seguits. Li han robat tot. Un altre veí explica que fa un any li van buidar la casa i que la setmana se li van endur el seu quad aparcat a la porta del seu habitatge. A Falset hi ha por. Molta més que a poblacions més grans on tots els veïns no es coneixen i es