AGRICULTURA MENTAL

Ara que són tres quarts d'una del migdia us dic a tots i totes bon cap de setmana i fins dilluns. Un servidor se’n va d’escapada i aquest és l’últim escrit de la setmana i el que fa 1.378 d'ençà que va aquest blog. Fa poca estona parlava amb un bon amic francès que m’assegura que aviat vindrà a passar quinze dies a la Costa Daurada. Serà un plaer atendre’l com es mereix perquè tinc records molt bons d’aquesta persona.  El 1993, quan vaig anar a Paris amb el meu germà (un dia us explicaré com varem aconseguir el viatge) varem veure dos concerts en directe. Un el protagonitzaven, a la plaça del Museu de les Armes, un trio ja famós en aquells temps que he anat seguit, els Frederick Goldman Jones. Nosaltres no els coneixíem però ens ho varem passar de primera.  L’altre concert que varem veure era d’un jove cantautor anomenat Benabar (realment es diu Bruno) que havia iniciat la seva carrera al cinema, sense èxit, i havia seguit en el món artístic però apostant per ...

La nit es vesteix als meus braços. Així comença la cançó "Nit" (Nuit) dels Fredericks Goldman Jones , un grup del qual n'he parlat en alguna ocasió en aquest blog i que vaig tenir l'ocasió de conèixer a Paris quan vaig anar a aquesta ciutat amb el meu germà Carles.  El formen el francès Jean Jacques Goldman, el gal·lès Michael Jones i la nord-americana Carole Fredericks que va morir el 2001 d'un atac de cor amb només 49 anys. De Paris varem portar un cd molt especial d'aquest grup, un disc que primer va tenir el meu germà i que ara tinc jo i l'escolto sovint per motius que ara no venen el cas.  El que si hi ve és parlar de la nit perquè escoltant aquesta cançó he escrit el següent text que he anomenat NUIT i que he escrit en francès.  NUIT La nuit nue . La nuit bientôt. La nuit et vos yeux . La nuit . Calme intérieur dans l'obscurité . Vos yeux fermés et mes paupières à la chaleur . Les mains posées sur les bras ouverts...