AGRICULTURA MENTAL

Els Menehune són unes criatures que viuen amagades als boscos frondosos i a les valls interiors de l'illa de Hawaii. Es diu que van ser els primers pobladors d'aquest indret i que són uns éssers de poca estatura, entre un pam i seixanta centímetres, que treballen de nit i saben fer de tot. Gaudeixen cantant, ballant o nedant i el seu menjar preferit són les bananes i el peix. Fins abans d'ahir no coneixia l'existència dels Menehune . Els vaig descobrir després de veure una obra d'art d'una artista que comença a divulgar les seves creacions a través de Facebook. Utilitza el nom artístic de Kauhane i es nodreix de la mitologia hawaiana tot i que beu de moltes altres fonts i especialment dels seus aprenentatges més espirituals i personals.  Rere la Kauhane com artista hi ha la persona, la Estefania MacGregor, que ha decidit mostrar-nos el seu art i aquest gest s'ha d'agrair sempre. Perquè el seu estil és del tot diferent als altres. Hi ma...

Ens ha deixat el pintor Tomás Olivar, un dels artistes més coneguts de la ciutat de Tarragona, a qui vaig conèixer quan treballava a la televisió de Tarragona. Era un home curiós, amb un bon sentit d’humor i unes mans privilegiades per plasmar a la tela els paisatges plens de colors i altres elements que la seva ment imaginava.    La relació amb ell no es va quedar únicament en el reportatge que li vaig fer per Més TV. El mateix any em va convidar a veure l’entrada del Braç de Santa Tecla a la Catedral des del balcó del seu estudi del Pla de la Seu. Acompanyat de tota la seva família, i envoltats de moltes de les seves obres en un espai que desprenia una màgia especial, va ser una estona molt agradable.  I al cap de pocs dies em va regalar una samarreta pintada a mà especialment per a mi perquè el reportatge televisiu que li havia fet li havia agradat molt. Posteriorment ens vam anar veient, retrobant-nos a alguns actes culturals de la ciutat i per festes...

Inicio una nova etapa creativa que m'omple molt i sé que arribarà a bon port. La propera setmana rebré les primeres músiques del què serà el futur disc del XavisS amb qui col·laborarem de nou. Un cop rebudes em tocarà vestir les criatures, és a dir, escriure les lletres corresponents.  El procés és lent però intens i molt agraït. Els dos sabem que serà un disc molt especial per molts motius. En primer lloc per la persona que ens els produirà (Ja us diré qui és) però també pel llistat de cantants que col·laboraran fent duets amb el XavisS (ja us avançaré els noms al seu moment) o per la principal sorpresa que tindrà i que està vinculada amb la llengua que utilitzarem (a part del català). Tinc quatre idees, suficients per fer puntades a aquest projecte que cal cosir amb calma i al qual toca posar-li molt de color, ganes, esforç i sobretot il·lusió i paciència. Crear amb el XavisS és sempre un plaer. Tenir la possibilitat de ser lletrista n'és un altre. Crear amb cal...

Abans de començar a llegir, feu un clic sobre la foto i mireu-vos amb calma el quadre ampliat. El que menys ens importa en aquesta historia és qui era aquest tal Edward Darley. Les seves filles tampoc són massa importants. El què val la pena és el quadre, l’obra d’art i sobretot el seu autor que va pintar aquesta peça per encàrrec d’un señor ric, l’Edward, per plasmar les seves nenes, les filles de l’Edward. La qualitat de l’obra salta a la vista, es nota a primer cop d’ull. És un quadre que té força, que impacta i que, tot i les foscors, ens presenta les seves llums particulars. També ens deixa clar que les nenes no vivien envoltades de massa felicitat fruit de la rigor del pare que les devia tenir ben educades i poc cuidades en els valors d’estima. Feta la diagnosi del quadre, acció que mai havia fet en aquest blog i que crec que faré més sovint, us comento que he volgut parlar d’aquesta obra perquè fa pocs dies ha arribat a Madrid on es podrà veure fins el proper 30 de maig al M...