ARRAN D'UNA CONVERSA
Compartir una conversa amb gent sàvia sempre és agradable i especialment quan aprens coses de qui et parla. Aquest diumenge vaig passar mitja tarda a Reus amb un molt bon amic i entre els molts temes de debat i diàleg que van anar sorgint, la literatura va tenir un pes específic. El cas és que els dos compartim una certa passió envers l’obra del libanès Gibran Khalil Gibran . I aquí ve el post d’avui atès que jo he parlat altres vegades de Gibran i dels dos llibres que més m’agraden d’ell: El Loco y El Vagabundo. Curiosament en pocs anys de diferencia he regalat les dues obres a dues persones diferents. Pels títols i les persones, han estat bons regals i adequats al moment. Avui comparteixo els dos textos de Gibran que ahir em va llegir el meu amic. CUANDO NACIÓ MI TRISTEZA Cuando nació mi Tristeza, le prodigué mil cuidados, y la vigilé con amorosa ternura. Y mi Tristeza creció como todos los seres vivientes, fuerte y hermosa y llena de ma...