Archive for de maig 2013
EL MEU PATRIMONI
El Pitu, la Maribel, l'Alejandro, el Santi, l’Anton, la Cori, l’Apeles, la Raquel, el Ramon, el
Roger, el Miquel, l’Albert, la Maria i altres noms que em guardo. Tots ells són,
realment, el meu patrimoni personal i el meu tresor més ben cuidat.
Les persones van
i venen però n’hi ha que es mantenen sempre al seu lloc, que hi són quan les
necessites. I tenir amics és vital, el millor que pots tenir i el millor que et
pot passar. No planyo a qui no en té perquè per alguna raó no en deuen tenir
però aplaudeixo a les persones que confien en ells, els amics, per compartir,
fer-los confidències i concessions, buscar-hi complicitat.
Us adoneu de la
rellevància d’una vida amb un bon cercle d’amistats i la mancança que déu
suposar sentir-se sol?. Perquè, com deia Josep Pla, hi ha amics, coneguts i gent
per saludar. I jo parlo dels primers. No escric ara això per cap motiu en
particular. És, únicament, perquè en tinc ganes.
La propera
setmana, el dijous especialment, a molts d’ells els veure tots junts. I estaré
content. De fet, previnc que el dijous serà un dia divertit per molts altres
motius. Però haurem d’esperar...
EL PLAER DE COMUNICAR
Acabo de tornar
del Palau de Congressos de Tarragona on he moderat una taula rodona amb l’assistència
d’un públic molt nombrós, més de 250 persones (foto), i sis convidats. El torn
de presentar-los, fer-los preguntes i , per acabar, donar la paraula al públic que
ha preguntat, ha estat un d’aquells moments que tant ens agrada als periodistes
i comunicadors.
La interacció
entre un ponent i un assistent a la ponència canvia radicalment. Perquè quan el
ponent parla està enviant ordres a l’assistent però quan qui havia escoltat i
rebia ordres pot canviar de rol i preguntar al ponent, és el ponent qui perd la
seguretat amb la que parlava i es posa a l’alçada del públic. És una fórmula
ideal, un concepte just i necessari en la nostra societat.
Amb la formulació
de preguntes es trenca el paper dominant del ponent i el públic assumeix el
protagonisme. Tots els assistents estant pendents, per primer cop, d’un dels
seus. I dalt de l’escenari, atent i compromès amb la resposta però ple de
dubtes perquè aquell instant no estava guionat, l’instructor serà instruït.
Veure i viure-ho,
com a element receptor i emissor al mateix temps, donant la paraula a qui
pregunta i donant pas a qui respon, és una experiència molt agradable per aquest
concepte tant important que és la comunicació. Per això, per aquests i altres
moments com el d’avui, estic enamorat del meu treball.
LLETRES D'ANTUVI
I
Se senten les veus de les fulles
que van caient al nostre bosc,
són discursos del coneixement
que congrien espills contra la bellesa,
minúscules estètiques sense eròtiques.
II
El món és una cega cançó que aixopluga l’estranya bellesa.
El mar cull les paraules i omple càntirs de mots.
Amb placidesa teixirem sempre teranyines mesquines.
La lluna escopirà petxines i algues al bosc mullat per la vesprada.
Pells, fulles, coralls folls entre espills o miralls que niuen entre els
llampecs.
La cendra es bellugarà a veu de violi.
I per les muntanyes pujaran nits camalligades al vent, arbres acaronats per
la pluja.
Encendrem la lluna per il·luminar-nos i coneixerem millor la nostra
transparència.
L’herba de l’estiu cavalcarà al bell mig dels llavis.
Recollirem l’escuma de les roques i confiats en els estels, seguirà caient
la nit.
----
----
Carícies sobre l'oceà...
Tag :
PERSONAL
DON PINO
No sóc creient però respecto a certa part del clergat
perquè considero que hi ha missioners, jesuïtes i capellans de barris marginals
i ciutats petites que realment compleixen una funció social.
Don Pino era un d’ells.
Parlo de Pino Puglisi, un capellà sicilià nascut a Palermo que va ser mossèn de
San Gaetano, al barri del Broncaccio de la capital siciliana.
Va centrar el seus esforços en ajudar als joves i
aïllar-los del crim organitzat que, en aquella època i parlem de les dècades
dels anys setanta, vuitanta i noranta, era quasi bé un ofici a Palermo. La
màfia utilitzava als nens per a distribuir heroïna i altres drogues i Don Pino
va decidir combatre el problema. Ho va fer creant un espai per a nens anomenat “Padre
Nuestro” i aquest espai, en poc temps, era el punt de referència de tots els
menors del barri i de les seves famílies.
Però els seus plans topaven frontalment amb la màfia. I la
Cosa Nostra, que li havia fet arribar el seu malestar a Don Pino amb amenaçes directes i missatges sense
aconseguir que el capellà retrocedís i els deixes fer la seva, va resoldre el
problema. El 15 de setembre del 1993 dos homes li van disparar un tret a la
nuca quan sortia de la seva església. La seva última frase, abans de morir i mentre
s’arrossegava per terra per intentar entrar a la seva parròquia, va ser: els
esperava. El dia que el van matar feia 57 anys.
La commoció pel seu assassinat va ser molt gran i els
sicilians del barri del Brancaccio, i els de moltes altres parts de la ciutat i
altres punts de l’illa, mai l’han oblidat. L’any passat la màfia va intentar
cremar el casal que havia creat per als nens però no ho va aconseguir.
Aquest diumenge el Sant Pare va beatificar a Don Pino. Ja
era màrtir abans que el fessin beat però en tot això hi ha una certesa ben gran
que ja va dir al seu dia una altra víctima de la màfia, el jutge Giovanni
Falcone, quan va afirmar: els homes passen, les idees queden. Queden les seves
conviccions morals que seguiran caminant sobre les cames d’altres homes.
Per acabar, us recomano que, si la podeu trobar on sigui,
us mireu la pel·lícula “A la luz del sol” que explica la vida i obra de Don
Pino.
ELLA TAMBÉ HI SERÀ
La setmana s’inicia amb intensitat i molta feina
agradable amb el cap de setmana de desconnexió ja enrere però encara al cap. I
comparteixo ara, en aquest breu escrit, una imatge d’una cantant d’un grup
conegut que també col·laborarà al nou disc del XavisS.
Ja avançaré al seu moment el nom. Aquest dimecres toca
sessió de gravació, que es prolongarà les properes setmanes, i després posar a
les cançons la secció de cordes, ramasteritzar i enllestir la feina. Tot pinta
molt i molt bé.
Ella, la protagonista de la foto, posarà la veu a la cançó més especial de totes les que he composat per al disc.
