Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2007

DIARI DE L'ALGUER (1)

Imatge
Com en altres ocasions anteriors, em disposo a relatar els moments que viure fora de casa els propers dies, jornades de festa o dit d'una altra manera, minivacances. Soc a L'Alguer , ciutat de 40.000 habitants enclavada dins la illa de Sardenya, a Itàlia. Vaig arribar ahir al vespre i tornaré el proper dilluns a mitjanit. L'Alguer té diverses particularitats i la primera és el fet que s'hi parla català, llengua oficial conjuntament amb l'italià. De fet és un català italianitzat o, millor dit, un italià catalanitzat. La ciutat és una perla dins la illa, un racó de mon que en època medieval devia tenir molta importància. Es nota quan veus el nucli antic i mires les botigues, construïdes dins les arcades del segle XIV o XV. La pedra antiga acull la roba més moderna. Avui a L'Alguer és Sant Miquel i per tant dia de festa. El jorn el dedicarem a fer compres tot passejant pel Lido, el passeig marítim que acarona la ciutat i que acull l'aigua en unes platges d'

CORNUT I PAGAR EL BEURE

Imatge
Les comarques de Tarragona sempre han destacat per la seva solidaritat amb la resta de l'Estat Espanyol quan es parla de cedir el territori per acollir instal·lacions o equipaments que les altres comunitats i províncies no volen. Fruit d'aquesta solidaritat que exerceixen els polítics en nom nostre i sense fer consultes populars, tenim el que tenim. Dues centrals nuclears operatives, una altra nuclear en fase de desmantellament, el segon polígon petroquímic més important d'Europa, una fabrica d'Erkros en pèssimes condicions a Flix, uns quants parcs eòlics i les factures de llum insultants per les nostres butxaques. Aquí, el tòpic de "donar per rebre" no existeix i ens apliquen l'altra, el que diu "dóna i et donaran..." . En llenguatge de carrer d'això se'n diu "ser cornut i pagar el beure" . I com érem pocs, ha parit la iaia. Ara tenim uns quants milers de veïns preocupats, indignats i exaltats amb raó a les Terres de l'Ebre

GRÀCIES RAFA !

Imatge
De les moltes mostres de suport, editorials i articles que he llegit aquest mati parlant de la persona del Josep Lluís Navarro , n'hi ha hagut una que m'ha arribat al fons de l'ànima. És el comiat que li ha fet l'amic i company Rafa González sota el titol "L'home que sempre va ser bo". Com a periodista dedicat al món esportiu, el Rafa ha parlat i entrevistat al Josep Lluís en desenes d'ocasions a la ràdio, a la televisió o per redactar les notícies com a corresponsal de premsa escrita. I el millor del cas és que la relació, com sempre passava amb el Josep Lluís, sortia del cap estrictament periodístic i passava al personal. Primers amics, després la feina. Com diu el Rafa, és fàcil escriure bé d'un home bo . Si, Rafa, és fàcil però tots sabem que els que més ens indigna és haver de parlar en passat, fer el resum de les vivencies amb una persona que, com tu dius, ho donava tot i es donava a tots. Aquí us penjo la carta publicada avui al diari Més

MOR JOSEP LLUÍS NAVARRO

Imatge
S'ha mort un amic de fa molts anys. Ha marxat un contertulià tolerant i clar en les seves idees. Ens diu adéu un amant del Nàstic de Tarragona. Ens deixa un polític que va agafar una regidoria complexa però amb bones intencions per cercar solucions, una persona dedicada a la seva ciutat i sempre dialogant, preparada per escoltar. S'ha mort el Josep Lluís Navarro , Cap de Projecció Exterior del Port de Tarragona i Tinent d'Alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona. El seu cor ha dit prou i ens ha apagat els nostres. Una persona no mereix morir tan jove i nosaltres no ens mereixem quedar-nos orfes de la seva presència. Avui és un d'aquells dies en que les hores passen lentes, els records arriben ràpids i la emoció t'envaeix de la mateixa manera que la ràbia i la incomprensió. Aquests cicles de vida tallats de cop, d'arrel, no els entendré mai. Recordaré al Josep Lluís per la seva amabilitat quan l'entrevistava per a fer reportatges a la televisi

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA

Imatge
La bonança econòmica dels darrers anys ha provocat que la gent hagi incrementat el seu nivell de vida malgrat els sous segueixin quasi intactes si els comparem, per exemple, amb els que teníem abans que arribes la moneda única europea. Molts ciutadans s'han comprat una casa nova i, en plena eufòria de renovació, també s'han canviat de cotxe. En moltes ocasions el vehicle vell s'ha inclòs al Plan Renove i en altres casos ha canviat de mans i ha passat de pares a fills o de germà gran a germà petit. Sigui som sigui, cada dia hi ha més cotxes en circulació i cada cop és més difícil trobar aparcament. Si trobar-ne de pagament ja és complicat, no cal parlar de la utopia que suposa aconseguir-ne un en zona blanca, gratuït. Per solucionar el problema d'aparcament, els ajuntaments ens han ajudat incrementant el nombre de zones blaves i construint allò que ells anomenen aparcaments dissuasius. El cas és que des del passat 1 de setembre els aparcaments han de cobrar per minuts i

ESPIANT EL MÓN I CONEIXENT LA FAMÍLIA

Imatge
Un dels meus plaers és espiar al món per descobrir-ne els seus racons, sempre públics o, en casos puntuals, privats. He incorporat a l'espai com espiar al món 64 càmeres web noves. Fins ara en tenia una de sola, la de Times Square. A partir d'avui podreu veure algunes ciutats d'Alemanya, l'Alguer, Anglaterra, Aruba, Itàlia, Turquia, 8 càmeres de Ciutat del Vaticà, 48 de la ciutat de Paris o la de l'estudi particular del pintor italià Antonino Cammerata. Són sempre càmeres a temps real o que renoven la imatge en dos o tres segons. Aquesta secció és a la part dreta de la pantalla, sota dels apartats de premsa, ràdio i televisió. Per altra banda i fruit dels meus viatges per la xarxa, incorporo a la secció d'espais interessants, on hi ha els links de blogs, 7 noves propostes. Les explico: OCTAVI . És el blog que ha creat fa pocs dies el periodista Octavi Saumell amb qui he tingut el plaer de treballar a Més TV. Ell parla de l'actualitat de Tarragona i, de form

TOT TORNA AL SEU LLOC

Imatge
Una aportació molt breu. S'ha donat a conèixer una noticia que em sembla molt interessant. La crisi que s'inicia al sector de la construcció i immobiliari està provocant que els qui van obrir la seva agencia per vendre pisos i terrenys sense conèixer el mercat, tanquin el seu negoci . Durant uns quants anys el sector ha fet el que ha volgut. S'ha construït sense parar i s'ha anat venent tot allò que es construïa. I pel camí, els oportunistes obrien immobiliàries . Abans deien que cada cent metres hi havia un bar i ara, cada cinquanta metres et trobaves la oficina de venda de pisos i xalets a preus d'escàndol . Una casa que fa vuit o deu anys valia 25 milions de pessetes (150.000 euros) ara passa dels 80 milions (480.000 euros). Si parlem del lloguer, l'any passat va augmentar-se de mitjana un 4,5 per cent, el doble que la inflació. Les dades parlen per si soles i evidencien l'abús que s'ha patit derivat dels qui construïen i dels qui venien o llogaven al

CADA COP QUE PARLA PUJA EL PREU DEL PA

Imatge
Per Nadal ens ofereixen cava i torrons, abans de començar el nou curs escolar ens col·loquen a casa centenars de fascicles i durant l'estiu ens venen sol, platja i motos. El sol i platja ho posen els patronats de turisme i les motos el Conseller Joan Saura . Mai entendre com ha arribat a ser conseller i per tant no em demanem que entengui les declaracions que fa constantment on la seva principal virtut és posar la pota i quedar en ridícul . Les ultimes, com cada estiu, han estat tot parlant de la onada de robatoris que s'ha patit aquestes ultimes setmanes, darrers dies. La historia s'ha repetit. Els lladres han entrat a cases de municipis de la costa com ara Cambrils tot amenaçant i torturant els seus propietaris, els veïns de la zona han recordat que tenen por i han exigit solucions i el Conseller Saura "L'Il·luminat" diu a la premsa que es tracta de casos aïllats i que no cal tenir sensació de por. A més, ja amb les cames dins la galleda, afegeix que en m

LA PERLA DE L'ALGUER CAPTIVA A LA PLAÇA DEL REI

Imatge
Santa Tecla sempre ens porta sorpreses i quasi sempre les descobrim a escenaris que per al consistori són secundaris o, de segona, cas de la Plaça del Rei. Els qui estimem la bona música passem de les actuacions que es fan a la Plaça de la Font, preparades per les grans masses, i caminem tranquil·lament fins aquest racó tan màgic que acull restaurants de bona qualitat, la Torre de l'Arquebisbe o la seu Museu Arqueològic. Ahir a la Plaça del Rei hi va arribar la perla de l'Alguer. Ahir, la sensualitat de la veu de la Franca Masu ens va captivar a tots i els sons creats pels seus músics ens van portar, en algun moment, al paradís. La veu de la Franca és tan dolça com ella mateixa, en persona. Abans de l'actuació, que va començar molt tard i miraculosament per la pluja, el meu amic Anton (autor de la foto), la meva dona i un servidor vam estar una estona parlant amb ella. Quan va acabar el concert ens vam retrobar de nou per comentar que ens havia semblat molt bo i encara més

ELS MITES I ELS DINERS

Imatge
Fa temps que no parlava de música perquè els cantants que m'agraden no han publicat res i no venien a actuar al nostre país. El meu preferit, com ja sabeu, és l'italià Franco Battiato . El proper 27 de setembre presentarà el seu últim disc "Il vuoto" a l'Auditori de Barcelona i un dia després ho farà al Palacio Municipal de Congresos de Madrid. Segur que serà, com sempre, un espectacle ple de música clàssica amb una orquestra de mig centenar de musics, el nou quartet italià de corda i els seus músics més poperos. Battiato, per als qui l'estimem, no decep mai. Però ara us vull parlar d'un altre dels meus cantants preferits, el Leonard Cohen . Ja fa uns anys va decidir abandonar el món dels escenaris i va entrar a formar part d'una comunitat budista, la Mount Baldy Zen Center de San Bernardino, a California. Allí va canviar el seu nom pel de Jikan i pel que sembla era feliç però les coses li han canviat. Ara fa poc va acabar la seva ensenyança budista i

VISIÓ DEL PASSAT I CLAU DE FUTUR

Imatge
Ho he llegit i m'ha motivat. La Elisabeth G. Iborra , una jove periodista que està enllestint un reportatge per al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ens pregunta als qui exercim aquesta professió, com la veiem. Ho pregunta al Saló dels Penjats . Vol que en fem una diagnosi i per això he decidit matar dos pardals d'un tret: satisfer la seva demanda i de pas fer una mica de memòria dels meus darrers 20 anys a diferents mitjans de comunicació. Aviso que m'ha quedat una mica llarg i que ho acompanyo amb tres fotos meves de joventut . La primera reflexió és ben senzilla. La premsa està molt mal pagada i per arribar a final de mes, mentre no ets cap de cap departament, has de fer meravelles. Per tenir un sou digne has de fer les teves hores de contracte a la empresa, les que fas extres i que no et paguen i, com a complement, col·laborar en un altre mitjà cobrant en negre o amb un contracte de col·laboració que et comporta que hagis de fer la declaració de la renda perquè tens

AQUEST RIU TAMBÉ HAURIA DE SER VIDA

Imatge
Quan exercia la professió de periodista com a responsable dels serveis informatius d'Onda Rambla i Onda Cero, un dels temes que més es tractaven era la lluita per aconseguir un cabal digne pel riu Gaià, entre els termes d'El Catllar i Vespella de Gaià. La historia del problema és prou coneguda. Ara fa tres dècades es va inaugurar l'embassament del Gaià que va construir la companyia petroliera Repsol en un intent de subministrar aigua al complex petro-químic del camp de Tarragona. Com a conseqüència de la construcció d'aquest embassament, el riu s'ha quedat quasi sec a l'altra part del mur de ciment i ha anat perdent gran part de la seva flora i fauna autòctona. Els freàtics del tram final de la conca s'han salinitzat i els pobles afectats han hagut de comprar aigua del transvasament de l'Ebre, moltes hortes i cultius hortícoles de la zona han hagut de plegar i les platges de Tamarit i Altafulla pateixen greus problemes de regeneració perquè els sediment

NOVA ENQUESTA PER PARLAR DE LA SOLIDARITAT

Imatge
Ho comentava fa un parell de dies en un post i ara converteixo la pregunta en enquesta. El tema té com a únic argument el cas de la desaparició de la nena anglesa Madeleine McCan . Un cop comprovat que el cas es complica per moments i que els seus pares tenen les mateixes possibilitats de ser innocents o culpables , sempre deixant clar que de moment son el primer fins que es demostri el contrari, he decidit preguntar una cosa ben senzilla. Si al final es dona el cas que la nena va morir accidentalment o de forma provocada i que en ambdós casos els pares han amagat la veritat creant un circ mediàtic sense precedents i enganyant mig món, pot canviar el concepte que la gent té de la solidaritat? Creieu que, després d'aquest cas, els éssers humans podrem confiar en alguna causa que considerem justa sense sentir-nos dividits, amb dubtes? Si realment els McCan han fet un frau social, poden haver fet trontollar el concepte que tenim de la solidaritat?. Podeu respondre a la enquesta que tr

AUGMENTA LA FAMILIA

Imatge
Les meves passejades per la xarxa acaben tenint sempre grates sorpreses. Sovint m'aturo davant d'algun dels molts portals virtuals que hi ha en aquesta autopista de la informació. Entro a casa de moltes persones que comparteixen retalls de la seva vida, opinions, sentiments. De totes les visites que he fet els darrers dies, n'he tret coses positives i he decidit portar-les aquí, al meu blog, en forma de link perquè hi pugueu entrar quan tingueu alguna estona. Son espais molt interessants i per diversos motius que, com sempre faig, passo a explicar. CARN DE BANQUETA perquè m'ha sorprès algun comentari com el que s'anomena "m'han robat molts posts" i perquè m'agrada seguir els capítols de "Des de Swazilàndia" que l'autor del blog entrega en petites dosis de bona medicina. TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN per la qualitat de tots els seus racons i espais i perquè el seu autor, el Jesus M. Tibau, coneix a la perfecció i defineix a les mil maner

ESPECULAR ÉS GRATIS

Imatge
Una de les virtuts dels periodistes és la nostra capacitat d'especular al voltant de qualsevol tema. Faig aquest avis perquè vull especular amb una noticia que va motivar a tot el món i que el segueix captivant tot i que ara, pel que sembla, no pas de la mateixa manera. El cas de la Madeleine , la nena anglesa desapareguda, arriba a moments claus si ho mirem des del punt de vista de la investigació policial. Si fem la lectura des d'un caire social, podria començar a arribar al moment més indignant sempre que es demostri el que ara s'intenta demostrar, que els pares de la nena hi tenen molt a veure en la seva desaparició i, possiblement, en la seva mort. Una cosa esta clara: si s'ha trobat sang a diversos cotxes, fins i tot al que van llogar els pares setmanes desprès de la desaparició, a la casa i altres indrets, la nena és morta o esta ferida. Un matrimoni, com els McCan, que surt a sopar amb quatre amics més deixant els seus fills sols a casa i que consumeix, en un so

EL DESGOVERN DE CATALUNYA I ELS SEUS DESPROPÒSITS

Imatge
En aquest blog on la solidaritat i la defensa de les causes justes hi juguen un paper essencial, em faig reso avui d'una lluita que porten a terme els veïns de diversos municipis del Penedès. Parlo d'un projecte que impulsa la Generalitat de Catalunya (el desgovern de Catalunya) per la construcció d'un CIM, un Centre d'Intercanvi de Mercaderies que inicialment havia d'ocupar 220 hectàrees i que ara s'ha reduït a 186. Aquest CIM es construiria entre els termes municipals de Banyeres del Penedès, L'Arboç i Sant Jaume dels Domenys i generaria un tràfic diari de més de 10.000 vehicles. La Plataforma "No fem el CIM" ha nascut per a defensar els veïns d'aquests municipis i en un intent d'aturar el projecte. Diuen que aquest equipament col·lapsarà les carreteres, augmentarà la contaminació, provocarà la falta d'aigua a la zona, saturarà els serveis sanitaris i farà perdre la identitat pròpia de la població. El CIM compta ja amb el rebuig de:L

UNA NOVA ULLADA

Imatge
Arriba la segona entrega de recomanacions si voleu viatjar i teniu molts dubtes per a escollir el país o la zona on desplaçar-vos. Com en la primera ocasió, he triat dos indrets populars i dos de desconeguts o menys habituals. Trio Irlanda perquè és un país que combina la tradició amb la modernitat i perquè la natura és un element clau. La segona opció és Hongria , un país que incrementa constantment les seves activitats adreçades als turistes i que ens permet conèixer més a fons una zona europea una mica desconeguda. Com a zona desconeguda he pensat en les Illes Comores que son situades al Canal de Moçambic. Les quatre illes més importants son Njazidja, Nawani, Mwali i Mahoré . El paisatge és una meravella. I per acabar, recomano Bhutan , a l'Asia. Parlo d'un regne que està dividit en tres regions i que té com a base de la seva economia, els boscos. Els rius i les corrents d'aigua s'utilitzen per a generar energia. Espero que us agradi fer una ullada a aquests indret

TRES BREUS QUE IMPACTEN

Imatge
Faig una petita aportació tot esperant obrir un debat al voltant de tres notícies que he llegit avui a la premsa: NOTICIA 1: La Generalitat crea una direcció general específica per a fomentar la igualtat d'oportunitats en el treball. APORTACIÓ: Vinga som-hi! Un més que mamarà gràcies als diners de tots nosaltres. NOTICIA 2: El PP da a Rajoy la segunda oportunidad de llegar a La Moncloa. APORTACIÓ: Quatre anys donant la culpa al govern, barallant-se amb el seu rival polític dins el seu partit i, al final, más de lo mismo. NOTICIA 3: El artefacto colocado en Logroño contenía 61 kilos de amonal. APORTACIÓ: Passen els anys i els governs i aquests impresentables segueixen actuant sense problema. Sempre se'ns diu que ETA és a punt de desaparèixer i mai arriba el moment. Quins interessos té el govern en mantenir viva aquesta banda?

MERCENARIS DE LA POLÍTICA

Imatge
A Reus sempre hi ha hagut la tradició de tenir alcaldes ben pagats independentment de si la persona que ocupava el càrrec era popular i bona o un paquet impopular. Per a mi, el millor alcalde reusenc dels darrers anys ha estat Anton Borrell perquè va aconseguir ser alcalde i ciutadà al mateix temps i això costa. El seu successor, Josep Abelló (Pep Places per als amics) va potenciar més la seva figura política per deixar en un segon terme la figura de reusenc i l'actual alcalde, Lluís Miquel Pérez (l'home trist com se'l anomena) passarà a la historia per guanyar les eleccions gràcies a un poble que coincideix quan afirma que és un home avorrit, amb poca emoció i una imatge un pel còmica. Feta aquesta radiografia política dels batlles reusencs, torno a parlar del tema dels sous. Llegia aquest mati al Diari de Tarragona que l'Alcalde de Reus cobra el doble que el de Tarragona. Lluís Miquel Pérez s'ha posat un sou de més de 80.000 euros anuals en contra del seu ho

CAMÍ A LA PERDICIÓ

Imatge
La programació de les televisions no té solució. Els matins plens de magazines amb més o menys qualitat on el que importa és parlar de sang i fetge i el famoseo. A la tarda, més famoseo ja sigui en forma de tomàquet o amb el presentador de moda que ho presenta tot i a les nits una serie rere l'altra o pel·lícules de baix consum i poquissima qualitat. Ara, per rematar aquesta paperera televisiva que ens ofereixen les teles, publiques o privades, ens omplen la matinada de concursos on l'únic objectiu es buidar les carteres dels qui van a dormir tard, tenen problemes per dormir o treballen de nit. Parlo dels concursos on hi ha un panell amb números o una sopa de lletres i has de buscar paraules o dir noms que tenen una lletra determinada. La solució la tens davant dels nassos perquè ho fan tan fàcil que fins i tot encertaria les preguntes el president dels Estats Units, George Bush . Cal reconèixer, dins aquesta porqueria de programes, l'habilitat dels pobres presentadors que

L'ESPECULACIÓ URBANÍSTICA ARRIBA A MONTSERRAT

Imatge
Desconeixia el tema que us comentaré que no m'ha deixat pas indiferent. L'Ajuntament de Collbató , municipi situat als peus de la muntanya, ha aprovat requalificar 21 hectàrees de sòl agrícola on hi construirà un gran polígon amb més de 140 naus industrials algunes de les quals podrien, fins i tot, dedicar-se a activitats altament contaminants. Els terrenys són al costat mateix del parc natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000 . De moment a Collbató ja han reunit més de 1.200 al·legacions contra aquest projecte, una xifra molt important per un municipi de 3.500 habitants. Per evitar la construcció d'aquest polígon, diverses entitats s'han unit i han posat en marxa una recollida electrònica de signatures. Es demana ajut a totes aquelles persones i col·lectius que s'estimin Montserrat tot signant en aquesta pàgina: http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat/

OCELLS I "PAJARUS"

Imatge
He donat per tancada la enquesta on us preguntava amb quina ciutat, país o indret del món s'havia d'agermanar la ciutat de Tarragona. Cal recordar que l'objectiu de la enquesta era garantir la diversió dels polítics tarragonins que, acostumats a viure tants anys a l'Ajuntament ja sigui al govern o a la oposició, deuen estar farts de veure les sis ciutats amb les que Tarragona està agermanada actualment. Calia buscar una nova destinació de les propostes que us feia heu escollit Solentiname , a Nicaragua. La condició indispensable per agermanar Tarragona amb Solentiname era que l'ambaixador fos l'Àngel Juàrez, president de l'ens ecologista Mediterrània i coneixedor del terreny (quedi clar que pels molts viatges que hi ha fet en nom de la seva entitat). Un 43 per cent dels qui heu participat votant l'enquesta heu fet possible el nomenament de l'Àngel com a Ambaixador de Tarragona a Solentiname. Ara nomes cal fer arribar aquesta decisió a l'Ajuntamen

UNA HISTÒRIA SORPRENENT

Imatge
Fa molts dies que em fa ballar el cap una noticia que ha impactat i molt en la societat de Cambrils. El passat 29 d'agost, la Guàrdia Civil detenia un conserge de l'Escola Marinada d'aquest municipi per un suposat cas d'abusos a dues nenes de nou anys d'edat que prenent part a les activitats d'estiu que cada any posa en marxa l'Ajuntament de Cambrils. Anem per passos. Es produeix la detenció , s'interroga al conserge que queda en llibertat amb càrrecs i l'equip de govern cambrilenc fa public un comunicat on demana la màxima celeritat en la resolució dels fets. Fins aquí tot correcte i fins aquí el que podria ser un cas més de presumptes abusos del qual se'n parla de nou quan hi ha el judici. Però no ha estat així. El poble de Cambrils ha reaccionat en massa tot defensant al conserge que fa més de 25 anys que treballa a l'escola Marinada i que era a punt de jubilar-se. La Revista Cambrils , el mitjà de comunicació de referència a Cambrils per

UN COP DE MÀ

Imatge
M'ha arribat una imatge procedent de Cal Consueta que no puc deixar de banda pels records que em porta. És, senzillament, una foto de la mà del Gegant Indi de Reus. A part de ser un element imprescindible a la festa major d'aquest municipi, aquest gegant és l'únic dels reusencs que camina després de la seva parella, la índia. A totes les altres parelles de gegants, com marca el protocol i la tradició, primer surt l'home i darrere la dona. Això és simple anècdota. El que no ho és son els records que em porta aquesta mà perquè, com tota la resta de nens, quan era petit era la que m'imposava més respecte. És la mà més grossa del gegant més alt de la ciutat que, tot s'ha de reconèixer, té els gegants més macos de Catalunya i, segurament, de l'Estat. Per això us ensenyo aquesta foto que m'ha enviat Cal Consueta i que he volgut acompanyar de tres mans més: la de la geganta de Pratdip (municipi que m'enamora) i els dos gegants de Cambrils (municipi on

AL LINDO PERRITO Y LA MUÑECA CHOCHONA

Imatge
Vull fer una petita aportació al voltant del món de les fires que arriben, plenes d'atraccions, als barris i festes majors de tots els pobles del món. Em refereixo a les fires de sempre on hi ha la Noria , els "autos de choque" , la tómbola o les casetes on pots disparar amb una escopeta de balins a les boles que mai cauen o als escuradents que mai es trenquen. Recordo les sensacions que notava de petit quan m'hi portaven i les contrasto amb les emocions que em donen ara aquestes fires. Tots tenim un nen petit dins nostre i els pares porten als fills a la fira amb la excusa que el nen s'ho passi bé però son també els pares els qui acaben jugant, com a nens, a moltes de les atraccions. Fins aquí tot bé però ara faig la reflexió derivada de la indignació que vaig tenir ahir quan vaig anar a la fira d'atraccions de Vilafranca del Penedès. Llençar quatre dards per rebentar un globus val quatre euros. Disparar cinc balins amb la escopeta costa cinc euros. Una curs

LA REDUCCIÓ DE LA TERRA

Imatge
He vist aquesta historia al blog del Josep Maria i m'he permès el luxe de fer un copy-pegui tot avisant-lo abans. El Doctor Phillip Harter de la Facultat de Medicina de la Stanford University ha fet un estudi molt interessant que ha consistit en reduir la població mundial a 100 persones sempre mantenint la proporció que hi ha ara mateix i per saber com quedaria el nostre planeta. Els resultats son aquests: de les 100 persones n'hi hauria 57 de l'Àsia, 21 d'Europa, 14 del primer món (oest) i 8 d'africanes. 52 serien dones i 48 homes, 70 serien de color i 30 blanques. Pel que fa a la religió, 70 serien no cristianes i la resta si. Si parlem de tendències sexuals, 89 serien heterosexuals i 11 homosexuals. Del centenar d'habitants, 6 tindrien el 59 per cent de la riquesa de tot el poble i tots sis serien nord-americans. 80 viurien en situació de pobresa extrema, 70 no sabrien llegir, 50 patirien desnutrició mentre una persona estaria a punt de morir i un nen a punt

NOUS LINKS D'ESPAIS INTERESSANTS

Imatge
He decidit ampliar el llistat d'espais interessants que recomano des d'aquest blog. Son altres blogs que he anat coneixent aquestes ultimes setmanes que, per un o altre motiu, m'han captivat, emocionat o divertit. Els escollits son: EL ANIMALARIO perquè aporta grans dosis d'humor i en aquest món tan ple de tragèdies i noticies tretes de context ja ens toca riure una mica. MALERUDEVEURE'T perquè ens parla de festa, cultura i viatges, tres passions que, com ja sabeu, comparteixo quan puc. TÉ LA MÀ MARIA perquè és diferent i proper al mateix temps. Es parla de temes que parlen altres blogs però sovint amb espais i conceptes desconeguts per la gran majoria. PLUMCAKE 11 perquè, com diu el G!, estem envoltats de petites històries i ell, això ho dic jo, ens les apropa a la perfecció. MENXU BLOG perquè és, com el defineix l'autora, el seu diari personal que comparteix sense vergonyes amb la resta. CONSUETUDINARIUM per ser un espai cultural únic, sense referents i p

SANT FÈLIX - DIARI DE VILAFRANCA (4)

Imatge
Els vilafranquins han dit adéu a la seva Festa Major de Sant Fèlix . Un any més, l'acte que posa el final, el del tancament de la imatge a una de les cases d'un dels administradors, va ser multitudinari, emotiu i ple de sentiments. No fan falta massa paraules per a explicar l'acte. Tots els elements de la festa, els balls, els castellers i milers de ciutadans van acompanyar la imatge en el seu recorregut. A diferencia dels dies anteriors, en l'acte de tancament hi ha coses curioses a veure. Els balls es barregen cada cop que la comitiva s'atura i pots veure el de gitanes ballant amb el so de les gralles els bastoners o als mateixos bastoners ballant al so de la musica de la serie de dibuixos Shin Chan . Com és el darrer dia, cada cop que acaben un ball fan un crit fort que no sents els altres dies de festa major. Les colles castelleres van fent pilars de tres o quatre i deixen participar-hi a la gent del public o castellers que habitualment no pugen perquè fan piny