AGRICULTURA MENTAL

El germà Rull desperta tothom per les matines de dos quarts de set del matí. La vida dels religiosos, i dels qui els acompanyen com a convidats d’excepció, es divideix en les estones de pregària, lectura, descans i treball físic.  En les tres primeres tothom té les mateixes funcions i en l’última, la del treball, les tasques es reparteixen. I tot ple de calma i voluntat, de servei a la comunitat i la recompensa del convenciment de l’esforç realitzat.  Parteixen de la base que la ociositat és enemiga de l’ànima i a partir d’aquí tots els integrants del grup dediquen el jorn a l’estudi i la feina. Uns renten la roba, altres cuinen, recullen plantes medicinals, informatitzen i digitalitzen la biblioteca, fan el manteniment del monestir, fan treballs artístics que vendran als visitants del diumenge, cuiden la terra... El germà Saül, amb una edat ja avançada, és llicenciat en psiquiatria, antropologia i sociologia però fa de pagès cada dia. Veure la cura amb que ...

Després de quatre dies de vacances meravellosos, amb una companyia única i en un dels meus paradisos personals que fins fa poc mai havia descobert, inicio el segon tram de dies semifestius.  Ara ho faig en un altre indret del qual en guardo molts bons records i amb una altra companyia, també més que agradable tot i que el caire sigui diferent, amb la necessitat de retrobar cos i ànima, ésser i persona.  Diguem-ne que és un lloc de clausura on cal matinar, sempre amb plaer, per aconseguir el gaudi de veure certs moments del dia que sovint obviem perquè dormim o no els apreciem com toca.  La pau interior que proporciona l’espai, òptim per la lectura i el recolliment personal que permet fer un altre llibre interior sense tapes ni cobertes que el protegeixin, sempre nu però sempre net, m’esperona a generar noves emocions, cercar-me i aïllar-me per unes hores, potser uns jorns.  Segueixo estant on era, no he marxat a enlloc ni de ningú, em mantinc...

Ja tocava agafar uns dies de repòs i abandonar-se a nous paisatges i a la calma de saber que no has de fer res que no vulguis. És un nou estatus per la ment i el cos, un trencament de la rutina necessari. Un llibre, una hamaca, una cervesa fresca, la passió de parlar amb una altra persona, compartir espai, absències i presencies, nits a la fresca a la terrassa, complicitats, mirades, gestos, rialles, silencis trencats amb saviesa... Però no us deixaré pas orfe de lletres aquests dies on seré lluny de l’ordinador i on la xarxa més propera on navegaré serà la d’una barca de pesca plena de dinars i sopars encara per cuinar. Ens reveiem d’aquí a unes quantes jornades. Seguiu llegint, gaudint, pensant que... tot és possible.

He tardat dos anys però avui començo de nou unes vacances. Marxo una setmaneta fora, a gaudir de l'estranger i els estrangers que hi viuen, tot i que als pocs dies ells acaben sent com de casa i tu ho ets per a ells, i a desconnectar del tot. Aquesta vegada no pren telèfon i puc afirmar que estaré gratament aïllat. Me'n vaig al país dels fados i el bacallà, a la pàtria de Pessoa i Saramago, a les terres del bon oporto i els tramvies.  Set dies a diferents ciutats, indrets, racons de món, espais verges encara i propers en poques hores. L'encant de viatjar, si viatges amb ganes, passa per això, per entendre i fer-te entendre. Tot i que, com deia ahir, penso que tots plegats som nòmades efímers. Sempre m'he considerat apàtrida però tampoc em defineixo com a ciutadà del món. Esdevinc, em considero així, ànima contenta i sense pena que dibuixa els seus paisatges a cada pas i gest. Ah! per cert! Per no deixar-vos sense escrits n'he programat set pels set dies...